Aquesta entrada es centra amb el transcurs del meu dia a dia de l’esdevenir
a l’aula, és a dir, sobre el diari de pràctiques. En aquesta ocasió,
focalitzaré amb la temàtica de les relacions
socials i afectives amb els diferents agents i protagonistes del quals hi manté
una relació més propera, i que són la tutora de
pràctiques, els infants i amb les companyes.
SETMANA
DEL 3 AL 9 DE MARÇ DE 2014
En primer lloc, em centraré:
- En relació amb la tutora de pràctiques, es podria dir que el vincle i la proximitat entre ambdues
ha anat formant-se i incrementant-se a mesura que van passant els dies de
pràctica. Aquest fet el podem trobar, amb els exemples que s'exposaran a continuació:
* Era el dimecres 5 a
les 13:00, hora d’anar a dinar amb els infants. Aquell moment, la tutora, Cati,
s’apropa a mi i em comenta que ha trobat alguns aspectes positius i d’altres
que podria millorar. El fet, que ambdós trets me’ls digués amb un to suau,
remarcant el que havia vist que li havia agradat i que em proporcionés ajuda en cas necessari en els de millora, em va
aportar molta seguretat amb mi mateixa. El fet que m’ho digués, em va propiciar
una reflexió interna important, i que es basava amb la resposta a les
preguntes: Reconec en mi mateixa aquells trets positius i de millora que la
tutora em va destacar, com va ser estar amb els infants i la claredat en
l’establiment de les normes a l’aula, respectivament? De
quina manera puc aconseguir millorar i posar en pràctica les recomanacions
exposades per la tutora? Sobre aquestes dues qüestions, vaig estar reflexionant
una bona estona, i vaig arribar a la
conclusió, que l’assoliment, per exemple de les normes, ho tractaria d’anar
fent de manera progressiva, incisions series i diàries dins l'aula.
* Al llarg d’aquesta
setmana, la tutora em va anar
aconsellant que per la setmana següent hauria d’anar pensant amb la
posada amb pràctica d’una activitat didàctica, lúdica, reflexiva i que abastés
el tema del que es tractava en aquell semestre. En aquest cas, és sobre l’illa
d’Eivissa. El primer que vaig pensar va ser sobre la construcció d’unes torres
de defensa que s'elaborarien amb tubs de cartró, però en el moment en el que li vaig
comentar a la tutora, em va comentar que l’any passat n’elaboren una (de
torre). Per lo que vaig pensant amb possibles alternatives, que complissin els
objectius (tant generals com específics) que em proposava.
* En el
desenvolupament del dia a dia, em van sorgint
preguntes de temàtiques diverses: les rutines, la resolució de
conflictes, l’anotació a la pissarra del què s’ha fet, ... i en el que la
tutora, respon amb entusiasme a elles.
* Un tercer aspecte és
que el dimarts quan vaig arribar al matí a l’aula, la tutora em va esmentar que
participés en l’assemblea cantant
cançons o contant algun conte als més petits. Davant d’aquesta demanda,
la meva resposta va ser de predisposició immediata, i vaig cantar amb l’ajuda de la tutora i la mestra
de suport. En aquell moment em sentia una mica avergonyida i tímida, ja que
haig de reconèixer que era la primera
vegada que cantava. Aquest fet, em va fer que em posés en situació que ser
docent suposava fer-ho, i poc a poc, hauria d’anar perdent la vergonya.
* L’últim aspecte
positiu a mencionar és que la tutora em deixi
a soles amb els infants. En aquests moments, el que generalment opto
per fer és permetre als petits que juguin de manera espontània. Per exemple si els nens estan pintant, els hi faig reflexionar sobre el que
estan portant a terme. Trobo que d’aquesta manera, els vaig fent partícips del
que fan i li poden arribar a donar un sentit lògic a l'acció, és a dir, que no tracta de fer per
fer, sinó de fer per aprendre.
Malgrat aquests aspectes positius, haig de dir que també n’hi he trobat d’altres
de negatius, i trobo que en certes ocasions, em donen la sensació que no s’està
donant tot el que jo podria donar, i em facin sentir per moments, com exclosa . Un
exemple, el podria trobar, un dia en el que era l’hora de la realització d’una
activitat en la que es necessitaven folis en blanc, i en aquell moment la
tutora estava desenvolupant una altra tasca amb un material, i li vaig
preguntar si podia repartir aquest materials als infants, i en el que la seva
resposta va ser que ho faria ella.
En segon lloc, reflexionaré
sobre com
em vaig sentir durant aquesta setmana amb els infants:
* En primera instància, he pogut percebre en mi mateixa una major proximitat i afectivitat cap als
infants, envers la primera setmana de pràctiques. Considero que això és
degut a que en aquest moment, em trobava en el procés d’adaptació amb els
infants (i amb l’escola), i que generalment em centrava a observar la dinàmica
d’aula, i no tant, amb la intervenció amb els petits.
Aquest aspecte desemboca a que al llarg d’aquesta segona setmana, em trobés
actuant amb els nens. I per tant, donant com a conseqüència un increment de l’intercanvi de paraules, de jocs,
d’estima,... Així també havia notat com
el que donava era rebut, en forma de reciprocitat. Arribant a cridar-me.
* Un altre aspecte, és que en el moment en que em trobo mirant contes que
hi ha a la prestatgeria de l’aula, diversos infants, em pregunten si els n’hi conto
un. La resposta que els hi dono és afirmativa, i els hi explico que ens hauríem
de col·locar en un cercle, de manera que tots ens puguem veure perfectament.
I en tercer lloc, quina ha estat
la relació mantinguda amb les professionals de l’escola?
* En relació amb les professionals de
l’escola haig de dir que amb les que
més he establert la comunicació han estat amb la mestra de suport de l’aula
(així com amb la tutora), i en algunes ocasions, en el moment de coincidir amb
el pati, em comunico amb les altres docents. També així, dir que el contacte
que s’ha mantingut amb la directora ha estat breu i es va basar en dos moments: una
xerrada durant el moment del pati, i en el que ens trobàvem les tres alumnes en
pràctiques i les docents de cada nivell, i una segona vegada, en el moment de la realització de l'activitat de grups heterogenis. Malgrat que, considero que en referència a mi mateixa, em falta un impuls, per
començar a llançar-me a parlar amb major fluïdesa.
Fent referència a l'anterior paràgraf, el fet que em comuniqui més amb la mestra de suport, suposo que es troba
relacionat amb que és una dona que transmet benestar, confiança, mostra una
gran energia i té grans idees, tant en el moment d’activitats a l’aula, com en
el moment de sortir al pati. Trobar-me
amb ella a l’aula, produeix que em senti molt còmoda i tranquil·la.
Per un altre costat i per finalitzar, una pregunta que em formulo és en
referència a aprenentatges viscuts, més concretament amb l’entrada
passada: En quina mesura han millorat i s’han
desenvolupat les relacions amb els diferents professionals? Les
relacions amb el professorat ha estat un punt que s’ha desenvolupat i millorat en
petita mesura. Però que encara es podrien fomentar amb major grau.
* Les competències seleccionades
durant aquesta entrada són les que s’esmentaran
a continuació:
2.1. Identifica
punts forts i punts febles quant a les meves competències i capacitats
professionals: es troba exposat quan es parla de les relacions amb la docent,
moment en el que m’adono d’aquelles accions que trobo que penso que faig i d’aquelles
que convindria revisar-les.
3.1. Em faig preguntes sobre el que
he observat quant al funcionament del
centre educatiu: casi a l’acabar l’entrada,
em pregunto sobre el contrast entre la setmana anterior i aquesta, i si s’ha
percebut molt com a persona.
Alicia
No hay comentarios:
Publicar un comentario