"ME LO CONTARON Y LO OLVIDÉ; LO VI Y LO APRENDRÍ" (CONFUNCIO)

viernes, 21 de marzo de 2014

Diari de Pràctiques II


Aquesta entrada es centra amb el transcurs del meu dia a dia de l’esdevenir a l’aula, és a dir, sobre el diari de pràctiques. En aquesta ocasió, focalitzaré amb la temàtica de les relacions socials i afectives amb els diferents agents i protagonistes del quals hi manté una relació més propera, i que són  la tutora de pràctiques, els infants i amb les companyes.


SETMANA DEL 3 AL 9 DE MARÇ DE 2014
En primer lloc, em centraré:

- En relació amb la tutora de pràctiques, es podria dir que el vincle i la proximitat entre ambdues ha anat formant-se i incrementant-se a mesura que van passant els dies de pràctica. Aquest fet el podem trobar, amb els exemples que s'exposaran a continuació: 

                * Era el dimecres 5 a les 13:00, hora d’anar a dinar amb els infants. Aquell moment, la tutora, Cati, s’apropa a mi i em comenta que ha trobat alguns aspectes positius i d’altres que podria millorar. El fet, que ambdós trets me’ls digués amb un to suau, remarcant el que havia vist que li havia agradat i que em  proporcionés ajuda en cas necessari en els de millora, em va aportar molta seguretat amb mi mateixa. El fet que m’ho digués, em va propiciar una reflexió interna important, i que es basava amb la resposta a les preguntes: Reconec en mi mateixa aquells trets positius i de millora que la tutora em va destacar, com va ser estar amb els infants i la claredat en l’establiment de les normes a l’aula, respectivament?  De quina manera puc aconseguir millorar i posar en pràctica les recomanacions exposades per la tutora? Sobre aquestes dues qüestions, vaig estar reflexionant una bona estona, i vaig arribar  a la conclusió, que l’assoliment, per exemple de les normes, ho tractaria d’anar fent de manera progressiva, incisions series i diàries dins l'aula. 

                * Al llarg d’aquesta setmana, la tutora em va anar aconsellant que per la setmana següent hauria d’anar pensant amb la posada amb pràctica d’una activitat didàctica, lúdica, reflexiva i que abastés el tema del que es tractava en aquell semestre. En aquest cas, és sobre l’illa d’Eivissa. El primer que vaig pensar va ser sobre la construcció d’unes torres de defensa que s'elaborarien amb tubs de cartró, però en el moment en el que li vaig comentar a la tutora, em va comentar que l’any passat n’elaboren una (de torre). Per lo que vaig pensant amb possibles alternatives, que complissin els objectius (tant generals com específics) que em proposava. 

                * En el desenvolupament del dia a dia, em van sorgint preguntes de temàtiques diverses: les rutines, la resolució de conflictes, l’anotació a la pissarra del què s’ha fet, ... i en el que la tutora, respon amb entusiasme a elles.


                     * Un tercer aspecte és que el dimarts quan vaig arribar al matí a l’aula, la tutora em va esmentar que participés en l’assemblea cantant cançons o contant algun conte als més petits. Davant d’aquesta demanda, la meva resposta va ser de predisposició immediata,  i vaig cantar amb l’ajuda de la tutora i la mestra de suport. En aquell moment em sentia una mica avergonyida i tímida, ja que haig de reconèixer que  era la primera vegada que cantava. Aquest fet, em va fer que em posés en situació que ser docent suposava fer-ho, i poc a poc, hauria d’anar perdent la vergonya. 

                * L’últim aspecte positiu  a mencionar és que la tutora em deixi a soles amb els infants. En aquests moments, el que generalment opto per fer és permetre als petits que juguin de manera espontània. Per exemple si els nens estan pintant, els hi faig reflexionar sobre el que estan portant a terme. Trobo que d’aquesta manera, els vaig fent partícips del que fan i li poden arribar a donar un sentit lògic a l'acció, és a dir, que no tracta de fer per fer, sinó de fer per aprendre

Malgrat aquests aspectes positius, haig de dir que també n’hi he trobat d’altres de negatius, i trobo que en certes ocasions, em donen la sensació que no s’està donant tot el que jo podria donar, i em facin sentir per moments, com exclosa . Un exemple, el podria trobar, un dia en el que era l’hora de la realització d’una activitat en la que es necessitaven folis en blanc, i en aquell moment la tutora estava desenvolupant una altra tasca amb un material, i li vaig preguntar si podia repartir aquest materials als infants, i en el que la seva resposta va ser que ho faria ella.

En segon lloc,  reflexionaré sobre  com em vaig sentir durant aquesta setmana amb els infants: 
             * En primera instància, he pogut percebre en mi mateixa una major proximitat i afectivitat cap als infants, envers la primera setmana de pràctiques. Considero que això és degut a que en aquest moment, em trobava en el procés d’adaptació amb els infants (i amb l’escola), i que generalment em centrava a observar la dinàmica d’aula, i no tant, amb la intervenció amb els petits. 

Aquest aspecte desemboca a que al llarg d’aquesta segona setmana, em trobés actuant amb els nens. I per tant, donant com a conseqüència  un increment de l’intercanvi de paraules, de jocs, d’estima,...  Així també havia notat com el que donava era rebut, en forma de reciprocitat. Arribant a cridar-me.

              * Un altre aspecte, és que en el moment en que em trobo mirant contes que hi ha a la prestatgeria de l’aula, diversos infants, em pregunten si els n’hi conto un. La resposta que els hi dono és afirmativa, i els hi explico que ens hauríem de col·locar en un cercle, de manera que tots ens puguem veure perfectament. 

I en tercer lloc, quina ha estat la relació mantinguda amb les professionals de l’escola?
 
            * En relació amb les professionals de l’escola  haig de dir que amb les que més he establert la comunicació han estat amb la mestra de suport de l’aula (així com amb la tutora), i en algunes ocasions, en el moment de coincidir amb el pati, em comunico amb les altres docents. També així, dir que el contacte que s’ha mantingut amb la directora ha estat breu i es va basar en dos moments: una xerrada durant el moment del pati, i en el que ens trobàvem les tres alumnes en pràctiques i les docents de cada nivell, i una segona vegada, en el moment de la realització de l'activitat de grups heterogenis. Malgrat que, considero que en referència  a mi mateixa, em falta un impuls, per començar a llançar-me a parlar amb major fluïdesa. 

Fent referència a l'anterior paràgraf, el fet que em comuniqui més amb la mestra de suport, suposo que es troba relacionat amb que és una dona que transmet benestar, confiança, mostra una gran energia i té grans idees, tant en el moment d’activitats a l’aula, com en el moment de sortir al pati.  Trobar-me amb ella a l’aula, produeix que em senti molt còmoda i tranquil·la.

Per un altre costat i per finalitzar, una pregunta que em formulo és en referència a aprenentatges viscuts, més concretament amb l’entrada passada:  En quina mesura han millorat i s’han desenvolupat les relacions amb els diferents professionals? Les relacions amb el professorat ha estat un punt que s’ha desenvolupat i millorat en petita mesura. Però que encara es podrien fomentar amb major grau.

* Les competències seleccionades durant  aquesta entrada són les que s’esmentaran a continuació:
 2.1.  Identifica punts forts i punts febles quant a les meves competències i capacitats professionals: es troba exposat quan es parla de les relacions amb la docent, moment en el que m’adono d’aquelles accions que trobo que penso que faig i d’aquelles que convindria revisar-les.
3.1. Em faig preguntes sobre el que he observat quant  al funcionament del centre educatiu:  casi a l’acabar l’entrada, em pregunto sobre el contrast entre la setmana anterior i aquesta, i si s’ha percebut molt com a persona.


Alicia

No hay comentarios:

Publicar un comentario