INDICADORS: CONFERÈNCIA ALBERT

La conferència d’Albert de l’anterior entrada ha suposat la inclusió d’una gran quantitat d’indicadors que fan una pràctica de qualitat. Però, quins són aquests indicadors? Què suposen per als infants/famílies/docents la seva immersió dins l’escola-entorn?

·                    CONCEPCIÓ I LÍNIA METODOLÒGICA

1    1)    Treball cooperatiu: Albert ens explicava que el treball col·laboratiu és una de les principals característiques que defineix i caracteritza la dinàmica del centre, tant és així que es reflexa en la quotidianitat de l’aula o en la relació propera i afectiva que s’estableix amb l’infant. Per exemple, en les aules germanes, en les que refrescant la informació escrita, es basa en l’ajuda, la cooperació  entre infants de diferents edats. Aquesta, suposa més que una simple ajuda, es tracta de que tots són partícips, tots s’ajuden, aprenen, creixen emocional i cognitivament. I en el que la tasca del docent, pressuposo que serà la observació de la situació.

El fet que treballin cooperativament fa que es visqui un ambient, un entorn ric, cohesionat i en el que tots aprenen de tots i amb tots. Aquest tret, es podria relacionar a qualsevol dels agents educatius, tant mestres, alumnes o famílies. La relació entre aquests tres és, segons Albert, un nexe molt important en l’escola.

Per un altre costat, en l’escola on estava desenvolupant les pràctiques es posava en pràctica, sobretot quan parlem del treball cooperatiu amb les famílies. Per exemple, en les excursions, les reunions amb els pares, o el paper que es penja de manera freqüent a la porta de la classe.

2     2) El treball cooperatiu generalment sol portar implícit una metodologia activa, centrada amb els membres que la  composen. D’aquí podem evidenciar-hi l’intercanvi pedagògic, o amb l’entrada de les famílies dins del centre, amb les que es porten a terme propostes.

L’ús d’una metodologia activa, suposa beneficiar a tots els agents educatius partícips, en el sens, que els infants es senten que aprenen, mentre comparteixen moments i vivències amb altres nens; les famílies, Albert explicava que se lis obria la porta, com pugui ser a través del Projecte Curricular Competent (de caire optatiu); i pels docents, suposa pensar amb una metodologia en el que tota la comunitat hi formi part, mitjançant les competències. Estratègia que beneficia als receptors de les accions planejades al centre.

•           DOCENTS

3    3)   Per a que aquesta metodologia activa funcioni, i els docents avancin en el seu procés com a professionals de l’educació, Albert considera que han de autocrítics i formar-se contínuament.  Concepció que es podria sintetitzar en una autocrítica transformada en el procés de millora-, requerida en la formació permanent del professorat docent.

Aquest procés, trobo que els ajuda de cara al present i el futur, en l’aula. PEr lo que d’aquesta manera, es trobaria una cohesió entre la teoria i la pràctica. Tret que en certa manera, no s’acabava de complir en l’escoleta, però sí, n’eren conscients. En ocasions, veia a la tutora com llegia llibres o articles de caire educatiu.

     4) Què millor formació que aquella que gaudeix d’una bona fonamentació teòrica al darrera, és a dir que troba el suport en autors especialitzats? Considero que la base que es va establint (generalment a l’inici) és la que et condiciona de cara a les pràctiques futures.

Així com també, considero que el transcurs de les pràctiques, et pots adonar de sí la fonamentació teòrica que segueixen els/les docents es relaciona entre teoria i pràctica, i sí observes va amb la línia que crítica i èticament consideres que va amb la teva línia.

  

   5)  La formació, que es mencionava a l’anterior indicador, va molt lligat amb  la continuïtat dels docents, amb el voler anar més enllà i no quedar-se amb la superficialitat de les temàtiques. Requerint complementar-se amb una fonamentació teòrica sòlida.

  

    6)  Atenint a la perspectiva d’Albert, ens va explicar que la pràctica democràtica d’un mestre, en ocasions no venia sorgida pel mateix punt de partida. Manifestant que l’entusiasme, el consens i petites i progressives accions, poden anar propiciant que pràctica democràtica es vagi contagiant per la resta de personal docent, i que beneficia a la comunitat escolar.

   7) Autoavaluació del professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en propostes de millora: Aquesta pràctica democràtica i el procés de canvi personal d’un docent, parteix de la idea de canvi, és a dir, que ha requerit una prèvia reflexió i implicant-hi una millora personal i/o conjunta. Per tal de poder posar-ho en pràctica, el ponent ens evidenciava que l’avaluació continuada del procés (arrel dels dubtes i dels dilemes que l’han originat de l’esdevenir de l’aula) ve implícit una millora conscient i metareflexiva del saber.

    8)Objectius i propostes clares i funcionals, obertes al canvi.  Va ser un dels principals objectius que ens va explicitar Albert, i que ens dóna  a entendre que un mestre és una persona observadora, científica, aprenent en tot moment, receptiva i sobretot reflexiva.

 I  9) I per tant, un mètode de poder plasmar-ho i identificar-ho és a través de  l’avaluació formativa i continuada del procés.  Com pugui ser a través de diferents mètodes avaluatius que el mestre ens explicava, i que quedava reflectit en l’anterior entrada de la següent manera: “- L’avaluació de les competències dels infants ve autoregulat per una autoavaluació. - L’avaluació del centre, és un repte de l’escola, i en el que pretén avaluar els progressos dels alumnes, mitjançant valoració dels quaderns, del treball en equip, dels mapes conceptuals, de la observació dels infants, de les exposicions orals, de les proves escrites i de les rúbriques.”. Reflectint-se en què l’avaluació és un dels principals processos d’avançar, progressar en la pràctica docent.

•              COMUNITAT EDUCATIVA

1      10)  Consens entre la comunitat educativa: Aquest indicador deixa en evidència l’estreta relació que s’estableix entre la comunitat educativa, i en el que era un punt important en la conferència.

  

      11) Temps i espai per a les famílies: El centre Son Ferrer ofereix un temps i un espai per  a les famílies, i que vénen conjuntament amb els infants. Aquest fet es pot visualitzar en el Projecte Escolar Competent, així com en les reunions mensuals.

•                  INFANTS

)   12) Potenciar les fortaleses i capacitats dels infants (cadascun d’ells):   Una de les principals concepcions de l’escola i que ens va explicar Albert va ser que l’infant és un ser ple de potencialitats, imaginatiu i com a tal, s’han de fomentar els seus 100 llenguatges (del que ens parlava Malaguzzi). En aquesta escola s’han trobat diverses pràctiques que porten al darrera aquesta concepció, que des del meu punt de vista, beneficia en el desenvolupament maduratiu, cognitiu, social i afectiu de l’infant. Algunes d’aquestes són els grups heterogenis, les aules germanes o els amics especials. El fet d’ajudar-se, repercuteix en la premissa que ens contà: “

13) Infant com a protagonista i potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant:  es va explicar que partir dels interessos dels infants dóna com a beneficis la salut mental futura de l’infant. Donar-los la oportunitat de poder ser protagonistes del què fan, produeix als nens una gran satisfacció: tant perquè és un moment que es comparteix col·lectivament, sinó perquè s’està sent protagonista del que un infant fa, i també, perquè és un moment en el que no estan presents les presses, sinó l’acceptació dels ritmes individuals.

1   14) Deixant en evidència el paper de l’infant, també es va incidir en que l’ Escolta i la mirada activa són essencials per a una bona autoestima, motivació, l’afectivitat i confiança en un mateix. Per lo que queda implícit que l’escolta i mirada activa, s’intenta partir dels moment des de la perspectiva de l’ Atenció a la diversitat, degut a que els  protagonistes reconeixen les accions dels adults, es sentin identificats i els aporta tranquil·litat i confiança, degut també a una acceptació del que fan.

    15)  Oferint als nens, autonomia pel seu desenvolupament integral, Albert ens explicava que s’està fent partícip i atenint a la diversitat. Atendre a la diversitat, engloba tres P’s: Presència, participació i progrés. En primer lloc, presència, perquè els infants són oferits un temps pel seu protagonisme, pel seu desenvolupament i creixement (amb altres infants, o de manera individual), Participació, reflexionant, a través de visites a la biblioteca i la posterior explicació del què ha suposat, de les aules germanes. D’aquest mode, s’està propiciant un treball emocional important, aquestes emocions van lligades a la motivació que els nens gaudien mentre portaven a  terme d’una proposta competencial.

     16) Tal i com s’ha plasmat en l'anterior indicador, en dos de les tasques com és la visita a la biblioteca o els Amics Especials, suposa partir d’una pròpia idea. Així com també, han utilitzat les estratègies de treball per aconseguir que els infants siguin els protagonistes de la seva acció i posteriorment, es contrasti i ampliïn horitzons amb la posada en comú amb la metodologia de treball 1,2,4.   En resum, s’està fomentant la Reflexió pel saber i per l’aprenentatge.

    17) L’execució d’aquest tipus de propostes, suposen nous reptes i plantejaments de dubtes. De manera que la posada en comú, la reflexió, la comunicació, l’intercanvi d’opinions facilita la resolució de conflictes per mitjà del diàleg (aules germanes, amics especials).

·                    PROPOSTES METODOLÒGIQUES

    18) Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança, respecte. A mesura que la conferència anava avançant, veia com l’aula no era considera com un mer espai, sinó que tenia una valuositat, una significació. I el que fet, que es respectin els ritmes, es fomenti l’autonomia, la reflexió pel saber i l’aprenentatge, així com que el docent ofereixi temps per a fer, els infants siguin partícips, presents i que evolucionin en el seu bagatge, em va deixar clar que s’estava fomentant un bon clima d’aula segur, relaxat.

19) Son Ferrer, és un centre escolar en el que es segueix una metodologia heterogènia, i amb  Agrupaments i horaris flexibles i reduïts. Metodologia que des del meu parèixer, ajuda en major mesura a evolucionar.

     20)   Ben documentada (vídeos mostrats i plafons, escola de pares) de cara a dins i fora, (venir a fer la visita):  Un exemple en el que l’escola està ben documentada es veu identificat en la preocupació per a les famílies (que es sentin acollides i properes al procés dels seus fills), mitjançant vídeos, plafons, l’escola de pares, tant de cara a fora del centre com de dins.  

    21) Un dels pilars, en el que Albert va centrar-se va ser en el Currículum obert i flexible. Tret que ofereix una ampliació de les possibilitats per als infants, també incloent-hi els objectius i continguts a treballar.

    22) En última instància, és important incidir en  la  Retroalimentació. És un procés en el que té en compte, el progrés en una escola, i que suposa que els docents reflexionin sobre les seves competències, el què han fet i  l’avaluació de tots els moments viscuts.  

* Les competències que s’han treballat en aquesta entrada han estat: 

1.2. Degut a que durant aquesta entrada, s’ha Reflexionat i ponderat sobre elements que porten a una bona actuació professional, més concretament, sobre el treball col·laboratiu, la participació de les famílies i la innovació docent.

2.3. Aquesta etiqueta l’he seleccionat ja que s’explica a través de diferents punts el què vull aprendre, les fites que atendré en un futur docent. 

Fins a la propera entrada,

Alicia