CONFERÈNCIA ALBERT: LA INNOVACIÓ

Començant un nou mòdul, es parlarà sobre la rellevància que té la innovació en els docents. Un exemple d’aquest  va portar-se a terme el passat dijous dia 5 de juny i en el que vàrem tenir una conferencia de gran interès. Quina importància té el treball per competències, la innovació, la relació propera amb les famílies i la innovació en la formació? Algunes d’aquestes són les principals claus i bases que exposa Albert, mestre d’una escola de Palma de Mallorca.  Així també, mencionar que de tot el contingut de la conferència,  en la propera entrada n’identificaré els indicadors de qualitat, i que exposarem entre tots els companys i companys. 

CONFERÈNCIA ALBERT: INNOVACIÓ EN L’ESCOLA

Albert  és un mestre i cap d’estudis  de l’escola de Son Ferrer, d’Educació Infantil en Palma de Mallorca. Va realitzar el màster de psicopedagogia, i que l’ajuda en l’actual professió en l’escola.

La metodologia que segueix en Son Ferrer està basada en el treball per competències, la innovació, els canvis continus en els mestres, la relació propera amb les famílies. Gràcies al desenvolupament de seminaris de competències bàsiques, va ser un indicador de que en la seva professió no l’estava portant (el treball per competències) a la pràctica a l’escola, degut a que seguia el mètode tradicional.  D’aquesta manera, Albert ens proposa noves idees per aquelles escoles que no té il·lusió per continuar, la vagi aconseguint progressivament, com puguin ser, les escoles “complexes” (metafòricament parlant) que hi assisteixen nens amb abandonament d’estudis, situacions socioeconòmiques, la relació escola-família es cuidi poc. Per aquestes situacions, Albert proposa dos plantejaments, a partir de les premisses: a) no estar contents amb la feina que s’està portant a terme dins de l’àmbit educatiu, b) les famílies és un agent socialitzador imprescindible per a la innovació, el canvi i per  a la reflexió d’una tasca docent.

Aquests dos plantejaments, fan recordar el que el ponent ens afirmava, que “les escoles tenen una història, i es tracta d’anar fent de manera progressiva i de manera consistent, i enfocada amb els fets i l’acció”.

 

Segons Albert, per tal de poder portar a la pràctica aquestes dues premisses, cal tenir  com a punt de partida la inclusió dels nens i dels docents, aquest últim transmetent-los il·lusió i ganes d’aprendre així com també oferint-los la oportunitat per decidir envers quines temàtiques voldrien ampliar els seus horitzons, i sempre deixant l’elecció als infants. Una de les experiències que varen poder experimentar va ser l’intercanvi pedagògic, que consisteix en que a través de conèixer diferents centres, el ponent ha tingut la oportunitat de poder  exprimir aquells trets que més satisfacció aportava (tant pels infants com pel centre en general) i adaptar-los a la situació del context en que s’ubica (l’escola).

Tenint en consideració a l’infant, també cal fomentar la cooperació, la cohesió i el treball en equip dins del centre, amb diferents exemple:

- “Els amics especials”. Aquesta forma de treballar, suposa la participació i la progressió amb l’aprenentatge d’uns amb els altres, alhora que s’ajuden i aprenen conjuntament. Així com també, Albert ens explica que en Educació Infantil, les bases de la cohesió d’un grup i del treball en equip es tracta amb dinàmiques. Partint-se d’una nova metodologia de grups de treballs anomenada 1,2,4  que parteix de la proposta i reflexió individual,  prossegueix amb la comparació i la complementació amb una parella, i finalitza amb grups de 4 persones. Deixant en evidència que tota la reflexió ha passat per la ment de cadascun dels infants, i que tots desenvoluparan tasca reflexiva, enriquint-se la proposta individual. Com pugui ser a l’hora de fer un problema matemàtic.

2) “AULES GERMANES” Aquesta proposta de treball suposa l’intercanvi d’idees, propostes entre nens de diferents edats, i que dóna com a conseqüència que els més petits es tornin més grans, i els més grans tornin més petits, en resum, es tracta d’un treball d’autoajuda. Aquest treball conjunt es porta a terme mitjançant activitats prèviament pactades o programades, i que són sistematitzades, és a dir, que són observades. Alguns exemples, d’aules germanes són els teatres, la lectura en parelles o el taller d’escriptura.

L’activitat de les aules germanes estan en contínua avaluació, degut a que es realitzen valoracions per part de tota la comunitat educativa: de les famílies, dels nens i del personal docent.

En referència a les famílies, Albert ens va explicar que per portar a terme un canvi de plantejament del centre, cal que parteixi de la relació propera i confiada entre les famílies i l’escola.

Son Ferrer, deixa partícip a les famílies en les dinàmiques de l’aula, en les quals hi han d’assistir una vegada al mes, reunions de caràcter organitzatiu i metodològic, així també es porten a terme sessions de formació adreçades a elles sobre temàtiques del seu interès, es realitzen festes i diades de col·laboració conjunta, tallers, i en el Projecte Escolar Competent.

Aquesta última, és de caire optatiu i consisteix en que les famílies han de dissenyar una activitat senzilla competencial diària, i que es posaran en pràctica amb els seus fills. Aquest tipus de proposta implica una gran quantitat de feina i parteixen de la quotidianitat dels infants. Com pugin ser a través d’un calendari en el que es plasmen totes les propostes, per exemple, preparar un llistat d’aliments que hi ha a la nevera i col·locar-ho a l’armari, seleccionar una pel·lícula per veure-la amb família. D’aquest mode, s’està treballant les competències bàsiques, i amb el desenvolupament de les activitats, els pares entren a l’escola al mateix temps que es formen i suposa un moment i un espai per  a la reflexió.

En resum, amb l’entrada a les famílies, se’ls està oferint, proximitat, acompanyament i diàleg a través de la empatia, respectant-se uns altres i sent transparent, és a dir, veure el que hi ha a l’interior de les persones.  

Albert, ens parla d’una escola competencial, però què significa a nivell organitzatiu? L’Escola Son Ferrer, consta de 10 paràmetres que ho confirmen: 

1)      Organització horària: Una organització horària comença amb un canvi d’actitud i de mentalitat per part del docent. Per aquest motiu les característiques que defineixen l’organització horària són les següents:	- Dota de sentit allò que es fa dins de l’aula. - Està obert a l’entorn i al que succeeix en la quotidianitat. - Prioritza les tasques i les activitats procedimentals. - Li dóna prioritat a la figura del tutor/a del grup-aula. - El cronograma està organitzat per tasques  no per matèries disciplinaries. - Rellevància del suport inclusiu: tots els infants formen part de l’escola i de l’aula.
2)      Organització universal dels suports:	- Els suports de l’escola estan distribuïts per cicles. - Un suport. - Treballa un suport centrat en les capacitats dels infants. - La metodologia de treball està agrupat en grups heterogenis: en el que les diferents aules treballen conjuntament i amb metodologies de 1,2 i
3)     La relació amb les famílies:	Al llarg de la conferència, s’ha destacat la importància que resideix amb la relació amb les famílies. Tal és la importància, que Albert, l’ha considera com un dels principals motor de canvi
4)     Aprenentatge cooperatiu
5)     Escola oberta  a l’entorn: Treball en xarxa	- És una escola que manté una vinculació oberta amb l’entorn que l’envolta implicant-hi una coordinació amb l’escoleta i un projecte de coordinació amb l’Institut. De manera, que es percep una relació entre la formació continuada de l’alumnat, és a dir,  des de l’escoleta, passa a l’escola i manté un lligam amb l’Institut, per aquells alumnes que finalitza l’etapa d’educació primària. - Utilització de l’espai didàctic de l’entorn, la biblioteca. Una vegada a la setmana, els alumnes d’aquest centre acudeixen a aquest espai amb la intenció educativa i formativa dels alumnes. -Projecte de millora del barri - Programa d’Educació Viària - Coordinació amb Serveis Socials. - Creació d’una plataforma que englobi totes les entitats del nucli territorial de l’escola.
6)     Innovació pedagògica:	- Formació continuada i constant del professorat com un dels principals motors. - Participació del professorat en jornades, seminaris i congressos. - Portar a terme un claustre pedagògic. - Selecció i creació de material didàctic adequat a la finalitat educativa. - Ús de les Tecnologies de la Informació (TIC) com un instrument pedagògic.
7)     Implicació i motivació dels alumnes
8)     Escola competent, famílies competents
9)     Propostes d’activitats i agrupaments heterogenis	- Grups interactius: proposar a cada un dels diferents equips que conformen el grup-classe una activitat que estigui supervisada, per la família (pare/mare) o bé, per alumne d’un curs superior. - Tallers d’art interclasse.
10)  Avaluació competencial:	- L’avaluació de les competències dels infants ve autoregulat per una autoavaluació. - L’avaluació del centre, és un repte de l’escola, i en el que pretén avaluar els progressos dels alumnes, mitjançant valoració dels quaderns, del treball en equip, dels mapes conceptuals, de la observació dels infants, de les exposicions orals, de les proves escrites i de les rúbriques.

 

Per concloure, Albert em va propiciar i em va fer sentir més curiositat i saber pel treball per competència i de la importància que hi radica en que els docents treballin conjuntament, partint de la imatge d’infant actiu i ple de sabers, i com sempre ens expliquen, que sigui ell mateix el creador del seu propi recorregut, i en el que l’avaluació té una gran importància. Podria relacionar l’explicat a la conferència amb el transcurs de les pràctiques? Què n’he tret d’elles? He trobat coincidències? Doncs sí, he tingut la oportunitat de poder gaudir de primera mà amb el desenvolupament de les pràctiques, com pugui ser en el tercer trimestre, la coordinació d’activitats conjuntes entre classes (més específicament de les aules de 2-3 anys).

* Les competències que es treballen en aquesta entrada són: 

- 2.4. La conferència d’Albert m’ha suposat i m’ha obert el pensament a noves qüestions sobre el futur docent: les noves metodologies, el paper dels nens i la coordinació del personal docent així com també relacionant la seva conferència amb el que s’ha viscut en la quotidianitat de l’aula.  

Fins a la propera entrada, 

Alicia