BONA PRÀCTICA DE CENTRE

L’anterior entrada es va aprofundir en una bona pràctica d’aula del centre educatiu de Ses Païsses. En aquesta ocasió, aquesta bona pràctica s’avaluarà tenint  en compte a nivell general, és a dir, del centre en qüestió, i que he pogut desenvolupar amb les meves companyes Anabel i Antònia. Breument, mencionar que la temàtica seleccionada és l’escoleta i la relació amb l’entorn:

BONA PRÀCTICA DE CENTRE

1.  TÍTOL

El títol de la bona pràctica de centre és L’escoleta i la relació amb l’entorn.

2.  DESCRIPCIÓ

Hem triat aquesta temàtica donat que ens sembla molt important la influència que pot tenir una escola oberta i connectada amb l’entorn en el que es troba. L’escola on estem realitzant les pràctiques és una escola d’aquest tipus, una escola permeable, que intercanvia amb l’entorn informació i sabers.

Això queda patent, per exemple quan els “experts”, pares, mares, avis, etc. visiten l’escola per explicar la seva professió o alguna cosa que saben fer. De la mateixa manera, l’escola es connecta amb l’entorn quan convida a les famílies a una festa o a un cafè-tertúlia, o cedeix els seus espais per a algun esdeveniment comunitari com una exposició de quadres.

S’està traient partit a l’entorn i a la situació socio-geogràfica de l’escoleta, que du a terme la seva tasca educativa connectada a aquest entorn, un entorn ric en elements naturals i culturals,  d’aquesta manera la tasca educativa que fa l’escoleta adquireix significat per als infants, constituint així un aprenentatge significatiu per a ells. Però no només això, la seva influència va més enllà, arriba a les famílies quan elles també adquireixen coneixements que tal vegada d’altra manera no haguessin arribat a elles, la interrelació que promou l’escola té com a conseqüència que es coneixen millor i aquest fet els apropa, considerem que aquesta és una gestió important en un barri amb tanta diversitat cultural, la qual pot arribar a ser una font de conflictes sinó es gestiona d’una manera cohesionadora, l’escoleta té un important paper en la funció d’aconseguir que la diversitat sigui percebuda com un element enriquidor, com una oportunitat d’aprenentatge.

Gràcies a les diferents estratègies que l’equip educatiu du a terme al centre, es faciliten diversos canals de comunicació amb les famílies es permet que l’infant trobi continuïtat i coherència en els diferents contextos en els quals es veu immers.

3.  D’ON SORGEIX?

En el Projecte Educatiu de Centre (PEC) de l’escoleta, queden recollides les característiques socioculturals de les famílies, posant de manifest la diversitat cultural que s’hi troben. Més concretament,  ho trobem a  l’apartat “Funcions i rols del centre en l’entorn”,  en ell s’explicita que es tracta de l’única escoleta pública del municipi de Sant Antoni de Portmany, raó per la qual el seu paper és molt important ja que són un model de referència per a moltes famílies.

D’aquest mode, el centre educatiu va decidir al curs 2008/09 obrir les portes al barri de ses Païsses  on està ubicat.  

4.  OBJECTIUS

Els objectius que comporten aquesta pràctica de centre són els següents:

Desenvolupar de la interculturalitat

Gràcies a la funció que desenvolupa l’escoleta tractant la interculturalitat, l’escola constitueix un element cohesionador que contribueix a formar la nova societat eivissenca, una societat formada per la interacció de totes les persones que la conformen i no una societat dividida formada por guetos.

Considerem que la funció més important que du a terme el centre és la de celebrar i donar a conèixer la diversitat de cultures que conviu en el barri i també constituir un vertader nexe entre totes elles.

Com a cloenda dels trimestres es celebra una festa on es convida a tots els familiars dels nens que vulgui assistir, avis, cossin, etc.  Es celebren festes al final de cada segon trimestre amb temàtiques culturals relacionades amb el tema tractat, com ara ballades de ball pagès, aconseguint ser una escola oberta vinculada amb l’entorn. D’aquesta manera totes les famílies tenen accés al coneixement de la cultura de l’illa i també l’oportunitat d’aportar coneixement de les seves pròpies cultures, aconseguint el respecte de la diversitat i l’ocasió de viure aquesta barreja de cultures amb els seus fills en un entorn que ho possibilita.

Escola com a referent pedagògic

L’escoleta serveix com a model de referència per a les famílies que necessiten recolzament en l’educació dels seus fills i necessiten informació teòrica o estratègies adequades per a les necessitats dels seus fills. Un exemple d’aquesta tasca que varen dur a terme al 2008 es posà a la pràctica quan varen obrir les portes dels seus espais per fer trobades amb les famílies del barri, també d’aquelles que no porten els seus fills al centre. D’aquesta manera les famílies tenen un espai i un temps per a compartir inquietuds, informacions i moments de joc.

Desenvolupar un treball  col·laboratiu entre família i escola.

Integrar la tasca de les famílies i facilitar un context col·laboratiu, es podria dir que es constitueixen així les bases indispensables per apropar i generar contacte entre aquests dos agents educatius.

Tant les relacions formals com informals conformen un canal de comunicació que permet un coneixement constant i actualitzat dels seus estils educatius. El que ha de promoure l’escola és una intenció clara per aconseguir entre tots una acció educativa compartida i equivalent.

Els infants en aquestes edats necessiten la seguretat de trobar similituds entre els adults de referència, per tant, els objectius que s’han de plantejar, tant l’escola com la família és la de conèixer l’infant en particular, establir criteris educatius comuns, oferir models d’intervenció i de relació amb els infants i ajudar a conèixer la funció educativa de l’escola. Només entenent la importància d’aquests trets es farà possible un desenvolupament integral dels infants.

En aquest sentit, considerem que és important que l’escola estigui integrada en el seu entorn i trobem que l’escoleta on estam realitzant les pràctiques compleix amb aquest essencial requisit per a una bona educació dels infants.

5.  FONAMENTACIÓ TEÒRICA

Així doncs, vista la importància que té la relació entre la família i l’escola, la tasca més important és la de fer col·laborar aquests agents educatius per crear una comunitat educativa que actuï en una mateixa línia. Al respecte, podem extreure del següent llibre BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educació Infantil. (3ª ed., pp. 394). Barcelona: Graó “Aquesta tasca és tant complexa que hi ha feina per a tothom. El que convé és no complicar-la més, sinó fer-la més senzilla i gratificant. Des d’una perspectiva de col·laboració mútua, que passa per la confiança i el coneixement, és possible fer el que és necessari fer: assegurar, fent intervenir els recursos necessaris, que els dos contextos de desenvolupaments més importants  en els primers anys de la vida d’una persona puguin compartir criteris educatius que facilitin el creixement harmònic de les criatures.“

Aquesta qüestió és clau, ja que el procés de socialització de l’infant es produeix a través de la seva relació amb aquests dos agents principals de la cultura on ha nascut. La idea anterior també ha estat explicada per BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educació Infantil: “Així, es tendeix a considerar que ens aquests contextos les criatures assumeixen uns rols, estableixen unes interaccions i participen en patrons de conducta cada cop més complexos, de manera que van incorporant a poc a poc els elements propis de la seva cultura en la mesura que en aquests contextos trobin persones que els guiïn, deixant-los participar i acompanyant fins l’autonomia; en aquesta mesura, el desenvolupament personal serà un fet inseparable de la socialització.”

Tot partint de la idea que l’escola és una relació entre diferents components o sistemes, ens explica Bronfrenbrenner al llibre BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educació Infantil:  “Alhora, la perspectiva ecològica (Bronfrenbrenner, 1987) posa l’accent en el fet que tot i que és important la qualitat d’aquests contextos primaris o microsistemes no ho és menys la relació entre els microsistemes en que els infants participant -l’autor es refereix amb el nom de mesosistema-; de fet, els contextos són diferents però la criatura és la mateixa. Assumeix rols específics, estableix interaccions peculiars i aprenen cada lloc aspectes de la cultura i maneres d’apropiar-se’n sovint s’emporta allò que li funciona en un context i mira d’utilitzar-lo en un altre”.

En relació amb el que Bronfrenbrenner ens comenta, s’observa que s’està traient partit a l’entorn i a la situació socio-geogràfica de l’escoleta que du a terme la seva tasca educativa connectada a aquest entorn, un entorn ric en elements naturals i culturals. D’aquesta manera, la tasca educativa que fa l’escoleta adquireix significat per als infants, constituint així un aprenentatge significatiu per a ells.

La influència de l’escoleta va més enllà i arriba a les famílies quan elles també adquireixen coneixements que tal vegada d’altra manera no haguessin arribat a elles, la interrelació que promou l’escola té com a conseqüència que es coneixen millor i aquest fet els apropa, aquesta és una gestió important en un barri amb tanta diversitat cultural, la qual pot arribar a ser una font de conflictes sinó es gestiona d’una manera cohesionada.

En definitiva, l’escola constitueix un element cohesionat i contribueix a formar la nova societat eivissenca, una societat que hauria de ser un ens format per la interacció de totes les persones que la conformen i no una societat dividida formada por guetos.

6.  INTERROGANTS, DUBTES, DILEMES QUE TE GENERA

Durant el grau que estem cursant d’Educació Infantil hem estudiat en diferents assignatures i amb diferents autors la importància que té constituir una comunitat educativa incloent a les famílies. Gràcies a la bona pràctica del centre on fem les pràctiques i les diferents estratègies per crear una escola oberta, ens plantegem la problemàtica que representaria no poder aconseguir la implicació i col·laboració de les famílies tot i els esforços de l’escola.

Sens dubte, un dels majors problemes que encara trobem en la nostra societat és que, en general, hi ha molt poca consideració de l’etapa educativa que representa els 0-6 anys. Entenem doncs, que en molts dels casos les escoles no aconsegueixen els seus objectius marcats quant a la participació amb les famílies per causes externes a aquestes, ja que és molt important d’entrada, la cultura i la importància que aquestes li donen a l’educació dels seus fills.

Segurament, calen més oportunitats, espais i temps dedicats a la investigació, a l’aprenentatge i consideració de la importància de l’educació en edats tan primerenques per a divulgar el coneixement entre la nostra societat, però sobretot, a les famílies.

1.        7. GRAU DE SATISFACCIÓ DEL CENTRE (INFANTS, MESTRES, FAMÍLIES...)

Respecte al grau de satisfacció de tots els membres de la comunitat educativa hem de dir que és positiu. Aquest fet queda de manifest en el alt grau de participació de tots ells en les activitats relacionades amb aquesta pràctica, tant pel que fa a l’aportació de materials com a la realització de les pròpies activitats.

Hem pogut constatar com,  a més a més de l’equip docent,  la resta de personal del centre,  els infants i les seves famílies i també els veïns del barri participen. Per exemple, com aquest any la temàtica global de tot el centre durant el segon trimestre ha sigut  l’Illa d’Eivissa , a la festa celebrada, amb aquest motiu al final del trimestre han participat, fins i tot, artesans, pintors i balladors de la zona. 

8.  QUINS INDICADORS S’ACOMPLEIXEN?

Tota pràctica educativa porta immersa tota una sèrie d’indicadors que la fan de qualitat. En el cas de dita pràctica, els que s’acompleixen són els que a continuació explicarem detalladament:

- Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés: quan parlem de que aquesta bona pràctica de centre atén a la diversitat, volem dir que tant els infants, les famílies com el personal docent està inclòs en les decisions que afecten a l’entorn, com puguin ser les sortides o visites de l’entorn més immediat. Així també, a través de les aportacions que aquests agents educatius fan, aconseguint-se una bona cohesió i atenció a la diversitat de tots els membres.

- Implicació i compromís educatiu: es tracta d’un centre conscient de la importància que té per a l’educació dels infants el fet d’implicar a les famílies com a agents directament implicats en la tasca educativa,  també com a agents de la societat on està ubicat el centre, això no es podria acconseguir sense la implicació i el compromís educatiu.

-Centre contextualitzat i vinculat amb l’entorn. Escola oberta a l’entorn: com ja hem mencionat, les famílies i altres agents socials participen activament en moltes activitats que desenvolupa el centre. Aquest fet posa en evidència que es tracta d’una escola permeable en la seva relació amb l’entorn.

-Treball cooperatiu dels mestres: aquesta bona pràctica és imprescindible per tal d’aconseguir l’anterior. A més a més, es posa de manifest  que en altres moments de la quotidianitat diària, com quan es realitzen les activitats des de d’una perspectiva global, sobretot perceptible en cada segon trimestre, s’està implicant de manera conjunta a tot el centre en la realització de les activitats. Així també, es percep el treball cooperatiu de les mestres amb el que duen a terme a cada aula,  degut a que es comparteixen materials, sabers i experiències.

-Treball cooperatiu amb les famílies: mitjançant aquesta bona pràctica ens hem adonat i verificat que l’entorn és un dels contextos en el que una bona implicació per part de les famílies ajuda a obtenir una escola oberta i cohesionada.

-Vincles afectius i positius amb l’alumnat: Els vincles afectius i positius amb l’alumnat és un indicador que es troba molt present amb la comunicació amb l’entorn natural i contextual del centre educatiu. Aquest aspecte ho podem visualitzar en el fet que els infants els hi són oferts contacte, proximitat, reforços per les accions que porten a terme, com pugin ser per exemple, en el moment de realitzar psicomotricitat.  Són instants, en que els infants i docents comparteixin espai i experiències pròximes, afectives i enriquidores de manera intrínseca.

 -Fonamentació teòrica al darrera: Com s’ha mencionat a l’apartat de fonamentació teòrica, queda explícit la tasca que hi ha al darrere de practiques i accions educatives, des de la més humil fins la més engrescadora. Tot té un perquè i una justificació i el centre entén la necessitat de relacionar-se amb el seu entorn i cuidar les famílies.

 -Consens entre la comunitat educativa: Els projectes que es duen a terme a l’escoleta a banda d’estar aprovats pel consell i continuar amb les línies educatives que els centres d’Educació Infantil han de seguir, les famílies estan d’acord amb les propostes, aporten idees i reben assessorament i informació al respecte.

 -Ha de ser documentada: Com en altres pràctiques que du a terme el centre, es recopila-la informació i s’elabora diferents documents ja sigui texts, audiovisuals, electrònics o en paper. No és una excepció en el cas de la bona pràctica que hem analitzat i, en general, després d’aquestes trobades es fan fotografies per després elaborar un document de memòria

9.  PROPOSTES DE MILLORA

Com hem explicat al llarg d’aquest treball, l’escoleta de Ses Païsses du un paper molt important ja que ajuda a configurar una comunitat educativa i ho aconsegueix amb alt grau d’èxit, tanmateix, ens agradaria aportar algunes idees que ajudarien a continuar desenvolupant aquesta tasca en vista a millorar certs aspectes.

Per exemple, considerem que moltes de les activitats que l’escoleta du a terme són de gran importància tal és la seva rellevància que seria interessant que estigués dotada de més continuïtat setmanal o diària.  Tot i així, algunes celebracions de festa i exposicions comprenem que siguin esporàdiques però, hi ha tallers o reunions més senzilles i tranquil·les que podrien  tenir cabuda al llarg de la setmana.

Com  a mode de conclusió, afegir que ens sembla interessant fer als pares  els vertaders agents actius de l’acció educativa dels fills, més enllà de l’enrolament i participació de propostes, es podria treure partit de les seves idees fent que aquests organitzessin activitats o trobades amb el motiu que ells triïn utilitzant les instal·lacions del centre. D’aquesta manera, també es motivaria a les famílies a participar més pel fet de reconèixer les seves capacitats i inquietuds.

*Justificació de les etiquetes seleccionades:

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional: He seleccionat aquesta etiqueta perquè s’expliquen una sèrie de criteris, actuacions i una bona actuació professional del centre educatiu, en aquest cas, sobre l’entorn.

4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme al centre: En el moment d’elaborar la bona pràctica de centre, hem partit de la base del que la teoria ens afirmava, del que els documents redactats que ens oferien l’escola, i també, hem cercat noves informacions per tal de justificar-la i que tingués una coherència de la importància que radica l’entorn.

4.2. Identifica les bones pràctiques: L’objectiu principal d’aquesta entrada i treball grupal ha estat identificar unes bones pràctiques que es desenvolupen, tal i com s’havia explicat anteriorment, en un centre.

Alicia

BONA PRÀCTICA D'AULA

Si en l’entrada anterior tractava sobre la quotidianitat en l’aula, en aquesta es tractarà d’aprofundir sobre una BONA PRÀCTICA D’AULA.

Com a mode introductori, haig de dir, que el concepte de bona pràctica d’aula, no el coneixia com a pròpiament dit. És a dir, amb les parts que la composen, i amb la importància que hi radica en ella.

Què aporta una bona pràctica d’aula com a aprenents? Quins trets la caracteritzen? Per tal de respondre aquestes formulacions anteriors, primer caldrà tenir en compte algunes característiques bàsiques que la caracteritza com pugin ser els següents: qui són els protagonistes del moment seleccionat, el motiu de selecció, la metodologia que s’empra, la temporalització i l’espai que es fa ús, els dilemes i canvis que sorgeixen arrel d’aquesta o els indicadors de qualitat de la bona pràctica.
 

1. DESCRIPCIÓ

La bona pràctica d’aula que  destacaré serà la de la participació de les famílies durant el trimestre d’una temàtica prefixada i establerta. En la que l’he anomenat “LES FAMÍLIES... UNA NOVA AVENTURA”. El motiu que m’ha portat a anomenar-lo d’aquesta manera, ha estat perquè a través de la participació de l’agent socialitzador primari, o família, aquestes uneixen i generen nous vincles entre aquesta,  els infants del grup-classe i amb les professionals docents de l’aula en qüestió.

Cada semestre es deixa la oportunitat a les famílies de poder participar en la dinàmica de l’aula, a través de propostes didàctiques i lúdiques, relacionades (tal i com s’havia mencionat anteriorment) en la temàtica del trimestre. La temàtica del segon trimestre, i que s’ha realitzat de manera conjunta amb l’escola, va ser l’illa d’Eivissa.  Aquest va ser un dels trets que he considerat que demostren una bona pràctica d’aula.

Per aquest motiu, m’agradaria esmentar que han acudit diversos pares i avis a les propostes oferides varen ser: jocs populars o tradicionals o bé, l’explicació d’un conte de pirates realitzat amb marionetes. Així també, ho exemplificaré amb un  moment en el que l’àvia d’una de les nenes de classe va acudir de manera voluntària a explicar i posar en execució magdalenes eivissenques amb els nens i nenes. L’activitat va iniciar-se després del moment de menjar i de la higiene personal, més concretament de 10:30  a 11:10 hores.

En primer lloc, el que es va procedir a fer, va ser col·locar les taules, de manera que tots els infants i l’àvia, es poguessin veure sense cap mena de problema. Seguidament, l’àvia de la nena va procedir a preguntar si sabien el que eren les magdalenes eivissenques i si n’havien tastat mai. Deixant una petita estona per a la comunicació i participació dels alumnes, tot procurant que es respectés un ordre a l’hora de parlar. El temps destinat per aquesta labor va ser d’uns 5 minuts aproximadament, donant opció a que cada nen o nena parlés si ho volia fer, i sense forçar a fer-ho als que no volien.

A continuació, va posar-se en el centre del grup de nens i va preguntar si tots la veien, una vegada es sentí a uníson, de manera afirmativa, es començà l’activitat. La dona va anar explicant mentre que mostrava el procés d’elaboració de les magdalenes, fent partícip a cadascun dels infants. Degut a que va repartir a cada nen un mòdul d’alumini per fer les magdalenes, així com  col·locar la massa de les magdalenes (encara que en aquest procés la tutora, la mestra de suport i jo els ajudarem) va brindar-los la oportunitat de poder experimentar amb el tacte de la mantega i posar-lo a la terrina d’alumini.

Per finalitzar, es va procedir a introduir dins del forn de l’escola totes les magdalenes fetes pels infants, de manera que cadascun d’ells va poder emportar-se’n a casa seva una.

2. AMB QUIN GRUP D’INFANTS? QUANTS SÓN? QUINES CARACTERÍSTIQUES TENEN?

Una primera aproximació i anàlisi als protagonistes d’aquesta bona pràctica d’aula són el  grup-classe de l’escoleta de Ses Païsses. Els quals en són 18,  en el que es coneixen sota  el nom de  Les tortugues, d’edats compreses entre els 2 anys i mig i els 3. Més particularment, la data de naixement dels nens i nenes oscil·la des del  mes des del gener fins al novembre de 2011. Per lo que porta  a afegir que aquest grup d’infants es troba dins de la fase del desenvolupament preoperacional.

Per consegüent i en el cas d’aquesta classe, el fet que hi hagi nens i nenes nascudes al llarg de l’any 2011 es veu reflectit en el seu  nivell maduratiu o cognitiu, motriu, comunicatiu i en el transcórrer de la quotidianitat, punts que es tractaran com a característiques.

A trets generals, es podria dir que la classe de Les tortugues   és un grup actiu i dinàmic en el dia a dia: tant en les propostes didàctiques que es preparen, com en l’establiment de les rutines i en el moment del pati. Trets (activitat i dinamisme) que es solen veure plasmats davant la iniciativa, la curiositat pel saber i la manipulació. Aquesta activitat ve acompanyada de la dinamització, ja que en certes ocasions, són els propis nens els que demanen el que volen fer.

En segon terme, en aquest grup freqüenta el nivell comunicatiu entre les relacions de dins l’aula, sobretot la d’infant-infant, i  la d’ infant-docent aconseguint poder relacionar-se a través del llenguatge, del diàleg, fent-hi un text i frases. S’indueix  a  pensar que les característiques  comunicatives dels alumnes segueixen el ritme evolutiu normatiu. Malgrat que aquesta comunicació, en ocasions, no va lligada amb el pensament crític i reflexiu dels infants, produint-se d’aquesta manera un baix nivell d’habilitats i estratègies metareflexives.

Per un altre costat, s’ha pogut observar mitjançant una pauta d’observació que les relacions socials es van consolidant i se’n van formant de noves, existeix-ne així també una cohesió grupal entre la docent i els nens i nenes. La majoria dels infants es coneixen anteriorment de l’escoleta. Així també,  les relacions són més lligades i consolidades amb aquells infants que es coneixen des de que començaren.  Tot i això, també caldria matissar que els conflictes entre els infants són presents, i en ocasions freqüents, arribant a vegades a solucionar-ho entre ells mateixos i d’altres que requereixen intervenció docent.

Com a conclusió, es podria concretar que el grup es caracteritza per una gran activitat motora, cognitiva i a trets generals, comunicativa entre els diferents participants, tenint-hi  escasses habilitats reflexives. Destacant-hi les relacions socials i afectives com a via d’establiment de contacte.

3. A QUIN ESPAI ES DÓNA?

 

L’espai en que es va portar a terme la proposta didàctica va ser a l’aula, més concretament  en dues taules que es posaren de manera horitzontal i aferrades, per tal de donar la sensació de proximitat, i poder aconseguir que tots els infants es vegin entre ells.  Per lo que podria dir-se que l’objectiu d’aconseguir un espai familiar, proper i càlid entre la família, escola i infants es va aconseguir.

A banda d’aquest aspecte, aquest espai, tal i com es podia percebre, era tancat, però al mateix temps, es podia percebre l’exterior (el pati), a través de vidrieres transparents, paràmetre important de qualitat que identifica un espai. 

4. EN QUIN MOMENT DE LA JORNADA?

 

Tot moment educatiu ha de ser considerat com significatiu, enriquidor, ple d’experiències i d’instants per al descobriment de les pròpies potencialitats dels infants, amb materials que propicien la reflexió. S’ha pogut percebre com a través d’aquesta pràctica, (elaboració de les magdalenes), com els anteriors punts, es complien i com  els infants eren els protagonistes de les magdalenes. Portant-se a terme, després de l’hora del menjar (cap a les 10:00) i del moment de la higiene personal (10:15/20 aproximadament).

Podria dir-se que la durada aproximada d’aquesta proposta va ser de 35-40 minuts, en la que es tractava de respectar els ritmes individuals de cada infant.

5. QUINS OBJECTIUS I QUINES ÀREES TREBALLA?

La consecució de la bona pràctica de l’aula porta immers tot una sèrie d’objectius generals i específics i la participació d’un conjunt d’àrees de l’aprenentatge.

OBJECTIU	ÀREA QUE ES TREBALLA
ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL	- Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais quotidians relacionats amb les vivències periòdiques i amb les rutines, utilitzant de forma adequada termes bàsics relatius a l’organització de l’espai i del temps.
ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN	- Identificar i valorar alguns trets culturals propis de les Illes Balears: festes, tradicions i costums..., participant activament en algunes. - Observar i explorar les propietats sensorials, els canvis i les transformacions d’objectes i materials a través de l’experimentació i la manipulació, anticipant i comprovant els resultats de les accions realitzades.
ÀREA DE LLENGUATGE: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ	- Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees i fantasies mitjançant la llengua oral i a través d’altres llenguatges, triant el que millor s’ajusti a la intenció i a la situació i servint-se de forma progressiva del gest, el moviment, paraules, imatges, sons…  - Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, d’objectes, materials i instruments.

6. QUINA FONAMENTACIÓ TEÒRICA CREUS QUE HI HA AL DARRERA?

 

La participació de les famílies és un dels moments quotidians en el que es pretén incloure-la dins de la comunitat educativa d’un centre o una escola. Per aquest motiu, les bases teòriques que ho comproven i ho evidencien són múltiples.

En primera instància, calia partir que les funcions i responsabilitats que portaven a terme les famílies i l’escola eren comunes. Aquesta concepció s’hi va arribar cap al segle XX. Però que en l’actualitat ha experimentat un tragirament d’idees, i en el que la tasca pedagògica va anar adquirint-hi importància, es va començar a pensar que la família i l’escola són dos contexts diferents però que compartien un objectiu comú, tenint en compte que l’infant és un ser ple de potencialitats, autònom amb un aprenentatge significatiu i vivencial,  i que família-escola desenvolupen una tasca, uns rols, unes tasques i unes funcions comunes. Bassedes, Huguet i Solé ens ho expliquen com la : “Necessitat de que hi hagi una relació constructiva i estable entre l’escola i la família, i hom posa de relleu la conveniència, primer, del coneixement mutu i, segon, de la possibilitat de compartir criteris educatius”.  Així també, evidenciant-ho  la Organització Mundial per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, en un dels seus articles: “La educación de los niños y la de sus padres –u otras personas encargadas de ellos– se apoyan mutuamente y esta interacción debería usarse para crear, para todos, un ambiente de aprendizaje de calidez y vitalidad”.

Aquesta importància de l’educació en les famílies queda plasmat en que aquestes són (junt amb l’escola), un  dels agents més importants del desenvolupament emocional, afectiu, cognitiu, social i moral, dels fills, tal i com ho expliciten Mir Pozo, Batle Sequier i Hernández; i Maria Cabrera Muñoz: “Las familias constituyen un elemento esencial en la escuela de Educación Infantil ya que son las responsables, en primera instancia, de transmitir toda la información relevante sobre sus hijos a los profesionales, permitiéndoles entender los procesos por los que están pasando y facilitar así una intervención más ajustada.”  

Tal va ser l’auge que va tenir les funcions de les famílies que està subjectada en l’actual llei,  la qual convida a que col·laborin i participin en la tasca docent de l’aula i del centre en general. 

7. QUINS INTERROGANTS, DUBTES O DILEMES SE TE PLANTEGEN?

 

Després d’haver pogut experimentat de primera mà i durant diverses setmanes amb activitats amb les famílies , em vaig adonar, que hi havia activitats que tenien unab base teòrica firma sota la qual es podia sostenir, però tot i així, em fa qüestionar-me:

- En primer lloc, em pregunto que perquè en els cafè-tertúlia o durant els moments de l’assemblea, no se lis ofereix la oportunitat dels infants, de poder parlar sobre la temàtica que volen tractar sobre el trimestre. Sent ells, els que seleccionin el que volen realitzar el treball.

- En  segon lloc, em qüestiono quina finalitat o de quina manera s’avalua  les propostes executades amb els infants. D’aquesta manera, es podria arribar a justificar la pràctica docent i podria arribar a existir una major cohesió entre família i escola.

- En tercer lloc, un altre dilema que quin model d’intervenció i de relació amb els infants s’està creant entre la família i l’escola, quan arriba a l’aula, algun membre d’una família. 

- I en última instància, quina fonamentació teòrica es basen les famílies quan vénen a l’escola i  aprofundeixen en la ment dels infants.

8. QUIN GRAU DE SATISFACCIÓ TÉ EL CENTRE AMB AQUESTA BONA PRÀCTICA?

 

La participació activa de les famílies en la dinàmica de l’aula, és un  dels moments en el que el centre escolar es mostra satisfet de poder portar a terme anualment, en l’aula. Aquesta preocupació del centre per la implicació, participació i creació d’un espai pera  les famílies, parteix del cafè-tertúlia. En la qual es parla de temàtiques diverses que afecten a la quotidianitat dels infants, de la temàtica del trimestre i dels dubtes que se lis plantegin. Manifestant-ho, a la Programació Anual General a través dels seus objectius:

“-Oferir l’oportunitat que les famílies puguin triar els temes que siguin dels seus interessos.

-Oferir un espai on les famílies es puguin relacionar i comentar les seues inquietuds.

-Incloure a les famílies dins dels processos educatius, és un moment en el que     el centre es mostra satisfet, motiu pel qual any darrere any ho porta a terme. Millorar la col·laboració, la comunicació i la interrelació pares-escola.

- Fer participar activament els pares en les activitats de l’escola, començant per convidar-los a esmorzar a l’agost, fent els cartells del nom dels seus infants, entrant dins les aules a posar la fotografia dels seus infants, etc.”

Amb l’activitat de les magdalenes eivissenques, s’ha pretès assolir dits objectius. Per lo que em pregunto: en primer lloc, en que pensa el centre, amb els objectius o amb la formulació d’activitats didàctiques pels infants? Vet aquí, que des de l’inici de la carrera, diversos han estat els docents que ens han fet adonar de l’anterior punt. Tret que sembla que en el centre sigui al contrari, és a dir, que en primer lloc, es plantegi la proposta i després el que es pretén portar a terme.

9. QUINS INDICADORS DELS QUÈ TENIM, S’HI VEUEN REFLECTITS?

 

Davant d’aquesta bona pràctica d’aula s’hi troben implícits una sèrie d’indicadors de qualitat, concretament són vuit:

1. En primer lloc,  el treball cooperatiu amb les famílies: degut a que a través d’aquest tipus de propostes ajuda a aproximar a les famílies amb l’escola, amb els infants, i amb la comunitat educativa, en resum, ajuda als infants a socialitzar-se. Tal i com ho manifesten Isabel Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé en “Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil (p.311),  la família i l’escola: comparteixen moltes funcions educatives que persegueixen la socialització en determinats valors; la promoció de les capacitats cognitives, motrius, d’equilibri personal, de relació interpersonal i d’inserció social; comparteixen també la cura i el benestar físic i psíquic”.
2. En segon lloc, l’àvia de la nena que va executar l’activitat va propiciar la motivació i l’interès dels infants, mitjançant les preguntes sobre els coneixements previs que tenien sobre la temàtica tractada i també anant reforçant les accions que ells portaven a terme. 
3. En  tercer lloc, els materials que es varen emprar varen ser atractius i cridaners pels infants. Degut a que aquests varen ser els propis de la cuina: safata, un bol, culleres, la massa per fer les magdalenes, però tot mencionant, que a l’inici de l’activitat l’àvia ho portava dins d’una capsa. Objecte que va ser cridaner pels infants. Tornant un poc enrere en la massa, el fet que els infants haguessin de col·locar autònomament (encara que ajudarem a alguns infants si ho requerien) la pasta dins d’un recipient, va ser un punt clau, ja que trencava amb la tradicional metodologia en que el mestre era el portador i l’únic que podia portar a terme el “coneixement”. 
4.    En quart lloc, l’activitat va ser documentada. De manera, que durant el procés, la tutora va anant prenent fotografies de dit procés, i  de cada un dels infants del grup-classe, també de la membre de la família que va acudir a l’aula. Tot aquest procés, va ser recopilat en forma imatges, (tal i com s’havia mencionat anteriorment) i posteriorment, penjat a l’exterior de la classe. D’aquesta manera, també està present, que la resta de les famílies, pugin veure el que es porta a terme durant la jornada escolar. 
5.   En  quint lloc, està present que el centre és contextualitzat i vinculat amb l’entorn, és a dir, ser una escola oberta a l’entorn. Aquest tret que pot semblar que no sigui molt important, és essencial, ja que d’aquesta manera una escola pot donar a conèixer el que està portant a terme, que es relacioni amb l’exterior, i amb la realitat que es trobaran els infants. I que es pot visualitzar en que l’activitat tenia una cohesió amb la realitat que s’està vivint, és a dir que les magdalenes eivissenques són un plat típic de l’illa i que d’aquesta manera, l’aula està oberta a les seves tradicions. 
6.   Com a sext punt, es troba l’alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge.  Aquest moment en que un membre d’una família acudeix s’ha pogut comprovar que principalment hi destaca en que els infants són els protagonistes de la seva acció, del seu fer. En aquest cas, (les magdalenes), l’àvia els hi va permetre que fossin ells mateixos els que col·loquessin la pasta dins, però no va ser únicament aquesta acció, sinó que va anar més enllà, tractant  d’aprofundir-hi en major mesura. 

   7. Fomentar la motivació de l’alumnat:  en aquesta proposta es pretén motivar, incentivar l’interès dels alumnes, mitjançant una proposta dinàmica, en la que cada infant, a més de sentir-se el protagonista de la seva pròpia magdalena, vegi el procés, que tenen les seves accions. 

  8.  I per últim, crear i generar uns vincles afectius i positius amb l’alumnat:  a través del contacte família-escola es pretén aconseguir formar uns llaços més propers, així com també que els infants coneguin més de prop a les famílies dels companys.

10. QUINS CANVIS HI AFEGIRIES?

 

Després de poder gaudir de diverses experiències amb les famílies, el que modificaria seria un tret que mostra una major preocupació pel bagatge reflexiu dels infants, per la seva comunicació i partint dels interessos i motivacions dels infants. Es tractaria de poder oferir-los als propis nens la oportunitat de que triessin la temàtica del trimestre. Però com possiblement, l’anterior opció seria complexa la seva posada a la pràctica, es podria incloure la reflexió tant inicial, com del procés com final de l’activitat proposada pels infants. D’aquesta manera, els nens encara serien més protagonistes de les seves accions, i podrien arribar a identificar o preguntar-se sobre el que fan.

D’aquesta manera, trobo que s’estaria incloent a la pràctica educativa una cohesió, un perquè, i sobretot, els que se’n adonarien seria els alumnes.

11. BIBLIOGRAFIA

BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educació Infantil. (3ª ed., pp. 394). Barcelona: Graó.

CABRERA MUÑOZ, M. (2009). La importancia de la colaboración entre familia y escuela en la educación.

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURAL DE LES ILLES BALEARS, GOVERN DE LES ILLES BALEARS, 2014, “Currículum d’Educació Infantil de les Illes Balears”

Mir, M., Batle, M. y  Hernández, M.,( (2009). Contextos de colaboración familia-escuela durante la primera infancia. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1 , n. 1, PAGINES 45-68

* Les competències que estan presents en aquesta entrada són els següents: 

- Competència 1.2. Degut a que reflexiono i pondero sobre elements que porten a una bona actuació professional, més concretament sobre la col·laboració amb les famílies.

- Competència 4.1. Identificar els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les bones pràctiques que es duen a terme en un moment concret de l’aula.

- Competència 4.2. Ja que s’identifiquen les bones pràctiques que es porten a terme en un moment concret de l’aula.

Alicia