Bon dia, la temàtica d’aquesta entrada serà la explicació i el contrast
existent entre les meves expectatives inicials i la realitat viscuda durant les
quatre primeres setmanes de pràctiques. Però considero que abans de començar a
profunditzar-hi, caldria fer una incisió en els termes“expectativa” i “creença”,
termes que tractàrem durant l’última
sessió de classe de Reflexió, i que va ser de gran interès personal per a la
tasca docent que actualment estem portant a terme.
Per una altra banda, ens submergirem en les expectatives que des del primer
moment vaig tenir i d’altres que m’han anat sorgint a mesura que desenvolupa
les pràctiques amb els infants. Partint de la definició anteriorment esmentada,
a més considero que ser docent, implica anar revisant les teves actuacions. Les
expectatives que mencionaré seguidament, les he classificat amb cinc criteris
diferents:
Per una altra banda, ens submergirem
en les expectatives que des del primer moment vaig tenir i d’altres que m’han
anat sorgint a mesura que desenvolupa les pràctiques amb els infants. Considero
que ser docent, implica anar revisant les teves actuacions. Les expectatives
que mencionaré seguidament, les he classificat amb cinc criteris diferents:
EXPECTATIVA
EN RELACIÓ A MI MATEIXA:
1) En primer lloc, en el primer moment en que vaig entrar dins l’aula, pensava que estar-hi suposaria reflexionar i autoavaluar les teves conductes i accions de forma continuada i prolongada, com a un mètode de millora personal i pels propis infants.
En la realitat i després d’haver establert relacions i
contacte amb els infants, podria concloure que reflexionar t’ajuda de cara a
les pròximes sessions. Així com també, t’adonés que aspectes que t’havien
ensenyat des de petita, actualment no ho
portaries a la pràctica de la mateixa manera, o bé no funcionen amb els
infants, i com conseqüència havia de cercar alternatives. Un exemple es pot
veure quan en el moment de la realització d’una activitat, com dibuixar en
tempera. Un dels nens no li sortia com esperava, el que feien a mi de petita,
és que me l’ha feien tornar a repetir, mentre que en l’actualitat, havia
arribat a la conclusió que se li hauria de poder permetre un temps afegit perquè el
modifiqués.
Per un altre costat, podria dir-se que comentar el que
penses o les actuacions que has executat a les companyes o a la tutora, m’han
ajudat en certes ocasions, a adonar-me i a poder millorar-ho.
2) En segon lloc, tenia una gran por, de no adonar-me en el moment o passat algun petit
temps, de que estava actuant en contra dels principis de les persones.
Aquesta expectativa, m’havia esdevingut un moment en el
que em trobava amb els infants, i un d’ells, va sortir corrent en direcció a la
classe, i en aquell moment, va sortir un
petit crit, com a mode de cridada del nen. En aquell instant, vaig
reflexionar que procuraria no cridar com a mode de cridar l’atenció dels
petits.
EXPECTATIVA EN REFERÈNCIA AMB ELS INFANTS
3) Una tercera expectativa, va ser que en el moment de la solució dels conflictes, utilitzés la
empatia, la confiança i el saber estar, mantenint la calma.
Actualment, i
després de la classe del passat dijous, havia reflexionat que cada persona
tenia una manera de solucionar els conflictes que es plantegen en l’aula amb
els infants. Encara que la manera de solucionar un conflicte amb un, és
possible que amb un altre no li funcioni. Aspecte que vaig donar-me compte,
l’altre dia, quan dos nenes estaven en conflicte, ja que les dues volien la mateixa
nina, la meva actuació va basar-se en preguntar-los que havia succeït, i
posteriorment, vaig dir-li a les dues
nenes de manera tranquil·la, que s’hauria de compartir i li vaig donar una
altra nina a una d’elles, però aquesta
no la volia. Mentre que en una altra ocasió, el fet de proporcionar-li una
altra nina, li va suposar la continuació del joc.
4) Ser mestra implica ser una persona dinàmica, activa, implicada creant un clima de benestar, tranquil·litat en l’aula.
En l’actualitat, i
a poc a poc, vaig deixant mostrar la meva cara més creativa, i dinàmica,
com pugui ser a través de cantar cançons, contar contes o creant-ne activitats.
Malgrat, que el que em manca, és aconseguir un clima de benestar en els moments
en que es requereix. Amb això, vull dir que si és l’hora d’entrar dins l’aula,
els nens, hauria d’aconseguir que els nens responguessin positivament a aquesta
demanda.
5) Aprofitar els moments en que els nens estan plens d’energia per proposar activitats enriquidores i actives.
Durant les quatre primeres setmanes de pràctiques,
m’havia adonat que la tutora i la mestra de suport, en certes ocasions, els aprofitaven
per cantar-hi cançons, ballar o contar-hi contes.
EXPECTATIVA EN RELACIÓ AMB LA TUTORA
6) Al començar les pràctiques, pensava que la tutora era l’encarregada
de guiar-me, de donar-me l’oportunitat
de fer i d’aprendre, cada cop de manera més autònoma sense forçar-me per
tal d’aconseguir-ho.
Arribat a aquest moment, puc afirmar que aquesta
afirmació és certa, ja que Cati, la tutora, i Elsa, la mestra de suport, m’orienten
per tal de que vagi adquirint una major autonomia de manera diària. Tant és
així, que la tutora, m’ha comentat que pensés en una activitat, i haig de dir
que la tinc pensada.
EXPECTATIVA EN RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES
7)Tenia l’expectativa que les famílies estan implicades amb l’escoleta realitzant-ne
conjuntament propostes.
La realitat és que hi ha un treball cooperatiu entre
ambdós agents educatius, i en el que es pot percebre, més a nivell d’aula que
de centre. En l’aula, aquest semestre en l’escoleta de Ses Païsses tenen el
projecte comú de l’illa d’Eivissa. I les famílies, preparen activitats per tal
de posar-les en pràctica amb els infants, i que d’aquesta manera coneguin en un
major grau sobre l’illa. Entre les propostes, hi formen part la gastronomia, la
vegetació o la cultura.
EXPECTATIVA DE LA GESTIÓ DEL TEMPS I DE L’ESPAI
8) Tenia com a expectativa inicial que l’organització del temps i de l’espai era
bastant flexible i innovador, en el sentit que no sempre es realitzava de
la mateixa manera les propostes del dia.
I la realitat que he pogut experimentar és que els
organitzadors temporals i espacials, hi juguen un paper molt important, i que
al llarg del dies va canviant. Quedant reflectit en que cada dia,
l’organització temporal d’algunes rutines o activitats es perllonguen mentre
que d’altres els manca temps.
9) Abans d’arribar a l’escoleta pensava que les docents que
hi treballaven destinaven bona part del dia en l’adquisició d’hàbits i de rutines. De manera que els infants
puguin arribar a ser cada vegada més autònom i formin una bona estructura mental o
cognitiva consolidada. Però també, pensava que la realització de les activitats
era un part important del desenvolupament maduratiu, intel·lectual i social de
l’infant.
La realitat és que
les rutines i els hàbits són els pilars fonamentals del dia a dia dels
infants, dels quals s’hi destinen prop de 2 hores al dia en total, incloent
l’esmorzar, rentar les dentar i la cara, canviar el bolquer, rentar les dents,
posar les sabates, recollir els materials emprats i dinar. En quant a les
activitats, dir que també es porten a terme al llarg del matí.
10) Intuïa que les docents tenien estratègies per tal de gestionar els improvisos que podien sorgir en un moment determinat.
La realitat és que aquesta part sí que es compleix, ja
que en diverses ocasions, he pogut percebre com la mestra, per exemple, contava
als infants una llegenda del drac de Sant Jordi, els quals es mostraven
fascinants.
Cinc àmbits, diferents
expectatives, una arribada: ser mestra. El fet d'analitzar-ho m'ha ajudat a
estructurar el pensament reflexiu i cognitiu.
Per finalitzar, dir
que el fet de contrastar les expectatives inicials amb les que tinc fins ara m’ha
fet adonar que són important anar-les
revisant.
* Les competències que s’han emprat en aquesta entrada són les següents:
2.2. Identifica les pròpies creences; contrasta les
creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i
activitats que observa al centre: Ja
que he analitzat les meves pròpies creences, les he contrastat amb la pràctica
al centre.
3.2. Aporta reflexions
en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai,
dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies
i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències: perquè he reflectit les creences amb cadascun d’aquests
elements organitzatius del centre, a través d’exemplificacions.
Fins la pròxima
entrada,
Alicia
