PROJECTES DE TREBALL, FILOSOFIA 3.18 I MERCÈ ADROVER

L’entrada d’avui anirà orientada a la conferència que Mercè Adrover ens va oferir el dia 27 de març, temàtica que anava entorn  d’una metodologia activa i constructivista de l’educació: el treball per projectes, i la filosofia 3/18 (concepció que fins fa poc temps no n’havia sentit a parlar). 

 En primer lloc, s’explicarà que Mercè Adrover és una mestra que té una llarga experiència en el món de l’educació, raó per la qual la metodologia  que anat portant a terme amb els infants ha estat diversa i variada. Els 10 anys d’experiència l’han condicionat a saber quin tipus de metodologia és la que vol aplicar amb els infants. De manera inicial, va treballar en una escoleta unitària i es veia condicionada ja que  tenia por de que les seves actuacions no anessin en coordinació amb les que s’establien en el currículum.  A poc  a poc, aquesta sensació va anar dissipant-se a mesura que li oferien més llibertat en l’aula: oferint-li un temps d’una hora per cada àrea curricular i fins i tot, una hora per projectes. 

 El fet de parlar de projectes, va fer adonar-se’n a Mercè que era un tipus de concepció que li cridava molt l’atenció, en contradicció amb els continguts matemàtics o lingüístics que s’impartien per separat  en aquells moments a l’escoleta. Per lo que a partir d’aquell moment, va transcriure les converses dels infants, aquesta manera de fer, va fer contrastar-li amb el que portava a terme amb anterioritat. Adonant-se que les qüestions que lis plantejava als infants eren bastant simples, i no lis produïen reptes cognitius. 

 Progressivament, Adrover va poder anar endinsant-se i  reflexionant en el món dels projectes de treball (aquests partien d’una pregunta inicial suggerida pels infants, una sèrie d’hipòtesis de la que partien, i d’una part reflexiva, i científica, de la que obtenien una sèrie de conclusions, a través del diàleg i de les hipòtesis prèvies). Tot el projecte era un treball de gran complexitat, i que requeria temps. Seguidament, va adonar-se’n que quan va sorgir un nou projecte de treball  era diferent del que prèviament s’havia imaginat, i tot gràcies als infants.  Aquesta idea va fer fixar-se que darrere de tot projecte s’hi amaga, alguna cosa més, és a dir, no quedar amb la superficialitat, sinó que es tracta d’anar més enllà i de que cada grup d’infant és un món, arribant a sorgir projectes diferents. També va considerar que era molt important que els projectes per treballs es comuniquessin a les famílies dels infants,  de manera que es poguessin acostar al que els seus fills estaven fent. 

Així també, entén que cada projecte de treball abasta  diferents àrees curriculars (com les matemàtiques o la lingüística, entre altres) però que també cal profunditzar en la temàtica del projecte. És a dir que es tracta d’un treball interdisciplinar, en el que tot el contingut està relacionat entre sí.

Una altra idea que Mercè troba que és de vital rellevància és que els infants decideixen el tema del projecte de treball que volen portar a terme. En moltes ocasions, la idea que pensa la  mestra no coincideix amb la dels nens, en aquest moment,  és quan aquesta ens aconsella partir dels seus interessos i motivacions,  i sempre guiant-los. Ja que d’aquesta manera, poden arribar a plantejar-ne noves preguntes que canvien  la primera pregunta inicial que es plantejava.  En moltes ocasions, aquestes preguntes condueixen a  trobar la temàtica que els interessa en realitat. 

En els projectes de treball, la figura activa, participativa dels infants és clau, malgrat que el docent els proporcionarà eines, els observarà, els orientarà per a que aquests es comuniquen, però no obligarà a fer-ho. En moltes ocasions, a les preguntes que es plantegen ells mateixos són els propis infants els que es responen.

Un aspecte que es troba molt lligat és que una vegada decidida la pregunta en la que profunditzaran els infants és que treballarà amb ella.  Això significa, segons Mercè que es plantejaran noves preguntes productives que els obrin al món real, que els prepari pel que es trobaran, i que les respostes no siguin simples , per tant  no se lis restin importància. En moltes ocasions, són ells mateixos els que troben les respostes. I per tant, es verifica l’afirmació de “Els infants són els vertaders creadors del seu propi recorregut de l’aprenentatge”. Uns altres trets que es consideren en el treball per projectes són els següents: 

- Una programació flexible.

- L’avaluació

- Considerar com un aprenentatge l’error i les preguntes sense respostes.

- L’estructura formal dels projectes

- El temps i la duració  de cada projecte (solen ser curts, per exemple en 3 anys, duren unes 2-3 setmanes).

Davant d’aquesta xerrada que va ser molt valuosa per mi, em va solucionar dubtes que tenia sobre aquesta mateixa. Però també, se’n varen descriure tot una sèrie de condicions o característiques personals que són facilitadores de processos de canvi, i que  a continuació es mencionaran: 

- A l’inici, Mercè va començar a una escoleta unitària, però prompte es va sentir atreta pels projectes, quan li varen oferir a ella fer-ne durant una hora al dia. Per lo que es podria dir que el procés de canvi seria el fet d’adonar-se’n de que una determinada metodologia no és la que vols seguir, i el fet de reconduir la situació, i el teu propi camí és un d’ells.

- Adrover va aprofitar l’experiència de l’escoleta amb una hora que destinaven a projectes per començar a endinsar-se en ells, deixant-li protagonisme als infants. Com ho va fer? Doncs, va començar a transcriure les aportacions dels infants.  Es podria dir que el procés de canvi seria que d’aquesta manera s’estaria involucrant als infants en el procés d’ensenyament- aprenentatge.

- Que els docents es deixen endur pel sentit comú com  a mode de creixement personal. És un procés de canvi ja que estan participant els processos psicològics bàsics com l’atenció o la percepció de la realitat que es viu a l’aula, i amb l’experiència (tal i com  Mercè ens havia explicat).

- Les famílies formen part del  projecte de treball dipositant-hi  amb ells confiança.  És un procés de canvi ja que les famílies són una part del puzle del projecte de treball. 

- Les propostes dels projectes ha de partir de les idees, dels dubtes, de l’ interès i de la curiositat dels infants. Són ells els que expliquen el què volen saber, i en els que arriben a trobar les seves pròpies solucions. El procés de canvi el trobem en el sentit que els infants són els creadors del seu propi procés d’aprenentatge i de creixement personal. 

-  Capacitat dels infants per transformar una idea inicial d’un projecte amb una de la que tots han realitzat les seves aportacions, i en el que la mestra guiï aquest procés. És un procés de canvi ja que a través de la reflexió i de la comunicació els infants expressen el què volen conèixer. 

- Basar-se en un coneixement integrat de les aportacions dels infants, que no sigui simplicista, amb una metodologia rígida i una avaluació estàtica o final, sinó que cada moment suposi un moment d’aprenentatge.  Mercè, es va adonar amb l’experiència que les preguntes que lis formulava als infants eren simples, i que ells necessitaven anar més enllà, fomentant el seu raonament. 

- Entendre el que hi ha darrere d’un projecte i estar obert a les propostes de canvi.  És una proposta de canvi ja que el canvi està en un mateix i es  parteix de les experiències i de la funcionalitat de les accions i dels infants. Partint de la premissa que cada grup d’infants és diferent.

- Seguir amb la filosofia de treball de 3/18 i amb els projectes de treball.  És un procés de canvi ja que el fet de portar-lo a terme suposa pensar amb els infants, amb les famílies i amb un mateix.

Per finalitzar, dir que els projectes de treballs, va ser fins fa poc que no els coneixia, i que gràcies a aquesta conferencia he pogut conèixer sobre ella. Em quedo amb que els infants són els creadors, els que parlen, expliquen, reflexionen, els que senten, respectant-se els seus ritmes; confiant-hi amb les famílies;  i els mestres, els que estan oberts a noves propostes, a nous canvis i sobretot escoltant i deixant parlar als infants.

*Les competències que s’incorporen són: 

-1.2. Ja que reflexiono sobre els indicadors que porten  a una bona pràctica educativa, de la mà de Mercè Adrover.

- 4.2. Perquè a partir de la conferència de Mercè he identificat les característiques que condueixen a una bona pràctica educativa.

LA VIDA QUOTIDIANA A L'ESCOLA

Bon dia de nou, començaré aquesta entrada fent una pregunta. Quin sentit  tenen les accions de la vida quotidiana a l’escoleta? Què veig, sento i em transmeten aquestes?

Després d’aquesta petita incisió, possiblement us hagueu adonat que la temàtica d’aquesta entrada serà descriure com és la vida quotidiana a l’escoleta on estic fent les pràctiques. Abans de començar considero que una justificació de la temàtica de la qual es parlarà ajudarà a poder profunditzar-hi i a comprendre-ho.

Si m’haguessin preguntat a l’inici de la carrera, el què entenia per la vida quotidiana, la meva resposta hagués clarament més concisa i mancant-hi aspectes que ara que estic cursant-la, no podria oblidar-hi. Anteriorment, trobava que la vida quotidiana, feia referència a tots aquells moments que conformen un dia a dia a l’aula. Ara, després d’haver ampliat els coneixements previs que tenia, m’he donat compte que no anava del tot encaminada. 

La vida quotidiana és aquell conjunt de vivències, relacions, moments que s’estableixen en l’escola, i que vénen determinats per les creences, concepcions que té el docent en relació amb l’educació. Aquest procés suposa per  a l’infant, aconseguir de manera progressiva l’autonomia, l’establiment de vincles saludable, fomentant-hi les emocions, i considerant com cada espai, temps i material de manera educativa i  significativa.

Amb aquesta definició podem començar amb a endinsar-nos dins de la màgia que ens ofereix l’aula: compartint noves experiències, sensacions, en resum, enriquir-nos (amb i dels infants, de la tutora i la resta de professionals que treballen a l’escoleta). Partint de que un dia a l’escoleta, és una nova aventura, en la vida quotidiana amb els infants i en directe. 

En primer lloc, dir que davant la qüestió QUÈ FAN ELS INFANTS EN UN DIA QUOTIDIÀ, la resposta  és que es destina una bona part del temps a l’establiment de les rutines. Donant-li d’aquesta manera la importància que tenen. Quan parlo de l’establiment de rutines, estic fent referència, des de rentar les mans, passant per raspallar-se les dents, fins posar-se les sabates i els abrics. Tots aquests moments són educatius i ple de contacte amb els infants, ja que al fer-ho comparteixes paraules, estàs prop d’ells, els orientés i els ofereixes poc a poc autonomia. Haig de dir, que els primers dies que vaig fer  les pràctiques, no era conscient de fins quin moment havia d’oferir-los que, per exemple, es rentessin ells mateixos les dents.  Considero que ara, la tutora (en ocasions) m’ofereix la possibilitat de deixar un temps per al descobriment i experimentació lliure. 

Així també, afegir que la vida quotidiana comença amb l’arribada dels infants de 9:00-9:30,  moment en el que s’estableix intercanvi amb les famílies. En aquest moment, la tutora es la que es comunica amb elles, així també, afegir que en certes ocasions, alguns pares em fan alguna pregunta o em realitzen algun comentari sobre la jornada escolar o activitat programada. La comunicació amb les famílies, es sol portar a terme, abans de l’inici de la jornada escolar o a la recollida. La conversa generalment tracta de temàtiques relacionades amb el seu fill o sobre possibles dubtes sorgits. Un altra via en el que les famílies contacten amb la tutora es mitjançant la via telefònica i virtual, amb la creació d’un grup de Whatsapp. 

Cap a les 9:30-10:00 aproximadament, amb l’assemblea, i se lis ofereix un temps de joc lliure inicialment, abans de l’arribada de tots els nens. L’assemblea, sol tenir una durada de 10-15 minuts aproximadament, en el que es passa llista, i hi ha un protagonista del dia, que també és l’encarregat de repartir els raspalls després de berenar. 

Una vegada  finalitzat el moment de l’assemblea, els nens recullen l’aula i es preparen per anar al menjador, aquest moment sol tenir una durada de 15 minuts, i es reparteixen de manera lliure en dos taules. Una vegada han acabat tots els nens de menjar es procedeix a retornar a l’aula. I en el protagonista del dia és el que reparteix el raspall, posteriorment de quatre en quatre entren al bany, sent per tant, el moment de la higiene del cos. Seguidament, els dilluns, es prepara per anar al poliesportiu per psicomotricitat. En aquest moment, m’he adonat que requereix que estiguem presents les tres: la tutora, la mestra de suport i jo. Degut a que en una ocasió, el fet que la mestra de suport no li fos possible venir, va influenciar. Però també penso que es degut al fet que al estar de pràctiques, alguna de les dues (la tutora o la de suport) hauria d’estar en mi. 

Per continuar, els demés dies de la setmana, sol estar destinat a la realització d’activitats programades prèviament per la tutora, per les famílies o per mi.  La seva durada sol ser de 30 minuts, encara que en determinats moments, s’ha perllongat. Produint que el moment d’esplai (que sol començar cap a les 11:00) iniciï una mica més tard, tot i que la tutora se’n adona i permet als infants que juguin a l’esplai durant una hora a partir del moment en que surten. 

L’acomiadament que es produeix a les 12:30. Abans de l’acomiadament, sol haver un temps destinat a la relaxació, en el que els nens i nenes es tomben. Alguns dels nens es queden a dinar (de 1300-13:30), i per últim l’acomiadament és de les 13:30-14:30, i pels que fan migdiada a les 15:30.

-COM ESTAN ORGANITZADES LES RUTINES, ELS ESPAIS, ELS HORARIS, LES AULES? QUI LES ORGANITZA? QUI DECIDEIX PER ON COMENÇAR I QUAN ACABAR? QUAN SORGEIX UN PROBLEMA O UN ENTREBANC DINS LA JORNADA, COM ES SOLUCIONA? 

 Les rutines és un dels moments en que la tutora sol tenir organitzat, en el sentit que es segueix l’establiment de l’horari, sobretot perceptible, en el moment de l’alimentació i de la recollida dels nens. Malgrat que en ocasions, per tal de seguir-ho, el temps que es destina  a les necessitats bàsiques com són l’alimentació, la higiene o la cura del cos, sol ser de durada menor i  en ocasions, arribant-se a no produir-se. Tret que considero que perjudica els hàbits i les rutines dels infants. Com pugui ser en el moment de raspallar-se les dents, en diverses ocasions, els nens m’han preguntat, i la meva resposta (que prèviament m’ha comentat la tutora) és que per manca de temps no es possible.

En segon terme, els espais del centre, presenten una estètica molt cuidada, en la que les famílies hi participen. Per exemple, prop de l’entrada del centre, es troben les fotos de cada una de les famílies i el seu origen, així també en un altre dels racons del passadís, es troben plantes autòctones de l’illa (atenint que la temàtica del trimestres és l’illa d’Eivissa, tal i com s’havia esmentat en entrades anteriors). Entrant més en particular en l’aula, hi trobem  que els racons d’aquesta estan ben aprofitats i en el que  s’incorporen a les parets les produccions dels infants i de les aportacions de les famílies. Així també consta d’un espai en el que els petits poden jugar al joc simbòlic: el racó de la cuina, i un altre que és el de la lectura que els hi permet establir contacte directe i proper amb la lectura, i sobretot amb les lletres (fase del desenvolupament preoperatori de Piaget).

- COM INTERACTUEN ELS INFANTS AMB LA MESTRA? DE QUINA MANERA ELS REP? I S’ACOMIADA? DE QUINA MANERA S’AJUDEN ENTRE ELS DIFERENTS PROFESSIONALS DEL CENTRE?

Durant les sessions, he pogut percebre que la tutora interactua de manera afectiva, sobretot en el moment de l’arribada i de l’acomiadament, donant-los petons i una abraça. Així també, en el moment de l’assemblea en ocasions els pregunta sobre que han fet el dia anterior. E Per lo que es podria dir, que la tutora és propera, receptiva als infants, i en el moment de plantejar-se conflictes, la seva estratègia es parlar amb el nen o nena en qüestió, i preguntar-li el perquè s’ha produït aquella situació. Per lo que també, podria veure’s reflectit en aquest aspecte en que és la tutora la que ensenya i la que avalua les competències diàries. Tot i que l’avaluació és un dels aspectes en que es consensuat i coordinat amb la resta de personal docent.

Per un altre costat, els professionals del centre s’ajuden davant dels imprevists o de les situacions que han sorgit, en el que hi sol haver coordinació. Aquest fet el  puc traslladar a un moment succeït recentment. La tutora no va poder venir en el matí, per lo que va acudir una de les mestres de suport de l’aula de 1 a 2 anys, i poc després, la de suport que freqüenta l’aula.

- QUINS MARCS CONCEPTUALS RECOLZEN L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI/TEMPS QUE ES DUU A TERME A L’ESCOLETA? QUÈ ÉS DIFERENT? QUINES PAUTES ES SEGUEIXEN?

El marc conceptual que recolza l’escoleta en l’organitzacio de l’espai i del temps és  l’extreta de Loris Malaguzzi i Emmy Pickler. Del primer, es basen en l’idea de que l’escoleta és un espai habitable, familiar, proper, i a on parteix de la premissa d’observar, escoltar i educar. És a dir, tractant d’aconseguir un espai familiar comú.  I en segon lloc, d’Emmy Pickler, tractant d’aconseguir que l’espai es permeti l’espontaneïtat i l’autonomia dels infants. Que de manera conjunta  tracten de resumir que tots els espais i els moments són educatius es resumeixen en els següents punts de la PGA del centre: 1) L’eix és una escola que consideri els infants competents i agents del seu propi aprenentatge, protagonistes de l’acció educativa. 2)Acompanyar l’infant en el trànsit des de la dependència a l’autonomia oferint-li el màxim de protagonisme. 3)Organitzar els contextos d’aprenentatge i les accions que s’hi desenvolupen a partir d’una clara intencionalitat educativa. En el que una escola rica amb materials, amb oportunitats d’aprendre, i amb claredat amb l’establiment de les rutines diàries, en el que ve conformat per  una imatge d’infant viu i ple de potencialitats.

 

* Les competències que apareixen en aquesta entrada són: 

3.2. Aporto reflexions de l’organització del centre: més concretament, sobre la distribució del temps i de l’espai, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; posant-hi reflexions amb evidències que ho justifiquen. 

3.3.  Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen, més concretament amb la PGA.

Alicia

SITUACIÓ D'AULA DESCRITA: CREENCES

Iniciem una nova entrada en aquest cas per parlar sobre les creences i la relació que tenen amb la posada amb pràctica amb els infants, i com una determina acció els pot influir d’una determinada manera. Més concretament, descriuré sobre una situació observada i viscuda a l’aula durant les pràctiques, i les creences hi ha implícites a aquesta.

Era l’hora d’esmorzar i tots els nens tenien els pitets col·locats i estaven asseguts en la cadira. Aquell dia l’esmorzar era pa amb tomàquet, i si se li va repartir a cada un, una llesca. Alguns dels infants, començaren a menjar animadament el seu tros de pa. Tot i això, hi va haver un nen dels nens que no volia tastar-ho, i va començar  a moure’l sobre la taula i a rompre’l en trossets més petits, davant l’atenta mirada de la resta de companys. Davant d’aquesta situació,  la tutora al veure’l va dir-li que no l’obligava a menjar però que havia d’estar assegut i sense jugar amb el pa, però que si es produïa una segona vegada aniria a classe. Poc temps després, el nen va reiterar  la mateixa acció, la tutora li va repetir que a la següent aniria a la classe. Aquesta mateixa situació va produir-se per tercera vegada, per lo que la tutora al veure’l  va dir-li que anés a la classe, i que pensés amb el que havia fet i la conseqüència que la seva acció havia tingut. Passat dos minuts, la tutora em va dir, vaig a buscar a “A” a la classe i parlaré amb ell. Seguidament,  va anar a la classe  i quan va arribar al menjador amb ell, va parlar sobre el que havia succeït. Durant la conversa, la tutora li feia preguntes: per què no volia menjar i per què havia romput el tros de pa i jugava amb ell, i també li diu que això no es fa i que si havia vist que els demés nens no ho havien portat a terme. Per últim, la resposta que va tenir el nen després va ser aixecar-se de la cadira i posar-se a parlar amb els nens de l’altra taula.

Després d’explicar la situació viscuda, m’agradaria fer una petita incisió en que significa el terme creença. Per aquest motiu, he optat per escriure les característiques principals de les creences,  ampliant-ho amb els coneixements amb l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa. Per lo que podria dir-se que es caracteritza per: 

- Són idees que es formen les persones dins la ment que influeixen en la seva percepció i en el seu judici moral i ètic d’una determina acció, és a dir, ajuda a comprendre’s i analitzar les  nostres capacitats, i les circumstàncies de l’entorn.

- Aquestes idees que es configuren durant les primeres etapes del desenvolupament humà, són considerades con certes i com vàlides (malgrat que no estan comprovades científicament). 

-Les creences hi guarden una estreta relació amb les experiències culturals, professionals  i personals positives o negatives viscudes, de la que la ment hi guarda record, malgrat que són resistents al canvi (sobretot a mesura que la maduració personal  de les personal va creixent). 

En resum, les quatre idees principals esmentades es resumeixen en el següent quadre: 

Després de submergir-nos en les creences, seria capaç d’assenyalar quines són les (creences) que la tutora va emprar en la situació anteriorment mencionada:

- Pensava errònia que el fet d’enviar al nen  a l’aula el faria recapitular i adonar-se de la situació que havia succeït anteriorment. 

- La tutora va parlar després de que el nen jugués amb el menjar, podent produir que el nen desconegués la raó pel qual li digués que havia d’anar a l’aula, i que per tant, no podria romandre per alguns moments a la taula.

- Va pensar que el fet que se li repetís al nen que a la propera aniria a la classe, seria una bona estratègia i que el nen no jugaria amb el menjar i estaria assegut.

Davant d’aquesta situació  caldria preguntar-se: quines són les bases o fonaments teòrics de la situació descrita? 

Ens trobem davant del conductisme operant de Skinner, en el que s’empra com a principal estratègia educativa, treure de l’ambient o de l’espai en el que es troba una persona durant un temps (2-3 minuts varen ser els que varen emprar), en aquest cas el nen, per tal d’aconseguir que no jugui amb el menjar i que estigui assegut. S’ha pogut percebre com aquesta estratègia, no va tenir una resolució positiva, per lo que indueix a pensar que no era l’adequada. Malgrat que considero que el fet de que s’hagi parlat amb l’infant és un punt positiu, aquesta s’hauria d’haver portat en un altre moment, més concretament abans de que el nen tornés a l’aula. Ja que en aquell moment, “A” no compren el motiu de la decisió de la tutora. 

El nen, després de que la tutora parlés amb ell, semblava que hagués percebut que es tractava d’un fet en el que ell era partícip, i el que necessitava era poder expressar-se. Moment en el es produïren un intercanvi de paraules, mirades, sentiments i de complicitat entre ambdós. 

He trobat dos documents en el que se lis dóna una gran importància a l’educació emocional dels infants, justificar la construcció d’una relació saludable entre docent i alumne i que m’ha ajudat en gran mesura i a consolidar i a ampliar els coneixements que tenia sobre les actuacions com a futura docent són:

http://csefel.vanderbilt.edu/briefs/wwb12-sp.pdf

http://biblioteca.ucv.cl/site/colecciones/manuales_u/Dimensiones%20del%20aprendizaje.%20Manual%20del%20maestro.pdf

Però sense deixar de banda la tasca que desenvolupa un docent, explicitada en el currículum de les Illes Balears.  “S’ha d’atendre el desenvolupament de l’afectivitat com a dimensió essencial de la personalitat infantil, potenciant el reconeixement, l’expressió i la regulació de les emocions per tal que els infants arribin progressivament a detectar, donar nom i atendre les pròpies emocions i necessitats, les manifestin i, amb el temps, les regulin i es condueixin per elles. "

I per últim, dir que en referència  a l’actuació de la tutora, considero que en primer lloc el que hagués fet seria haver intercanviat un diàleg (entrant en joc l’empatia pel nen), i per conèixer les seves emocions en el moment: saber com es sentia, quins eren els motius que el portaven a no voler menjar i a moure’l per la taula, atenint que la tutora va fer-ho després de portar-lo de l’aula. En aquesta situació, seria la primera actuació. Així també, trobo que en ningun moment hagués intentat treure el nen de l’espai en el que es troba i sense haver parlat amb anterioritat. 

*Les etiquetes que estan presents en aquesta entrada són:

- Competència 2.2: ja que identifico les pròpies creences i concepcions d’una situació d’aula, contrastant-la amb una realitat viscuda.

- Competència 3.1: em plantejo preguntes sobre la situació observada.

- Competència 4.1: Degut a que s’identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es porten  a terme en un moment de l’aula. 

 Fins la pròxima entrada,

Alicia