"ME LO CONTARON Y LO OLVIDÉ; LO VI Y LO APRENDRÍ" (CONFUNCIO)

domingo, 19 de enero de 2014

Aprenentatge a través de la mirada d'una pel·lícula: Ice Age.


La primera entrada del bloc de tercer serà una reflexió personal d’un treball desenvolupat, en relació a l’assignatura de Comunicació Audiovisual i Multimèdia, i en el que he ampliat els coneixements previs que tenia. 

En primer lloc, esmentar que el treball didàctic, es va produir amb dues companyes, i en el que la temàtica principal era l’anàlisi i la reflexió crítica de la pel·lícula animada: Ice Age: La Edad de Hielo. Després de la seva producció me’n sorgiren diverses preguntes com puguin ser: Com m’he enriquit a nivell personal i intrínsec gràcies a aquest treball? Quins beneficis m’ha reportat com a futura docent? 

En primer lloc, afirmar que és la primera vegada que portava a terme un treball sobre un anàlisi d’una pel·lícula. Però aquest fet, suposava prendre una decisió prèvia, seleccionar quina era la que volíem analitzar, per quin motiu ho volíem fer, i sobretot de quina manera ho volíem enfocar. Després de consensuar i parlar-ho vaig adonar-me que a simple vista semblava una pel·lícula atractiva pels infants, que podrien gaudir, i sobretot aprendre nous valors, significats i aprenentatges amb la seva visualització, però que com tot film té els seus aspectes positius i els negatius. I un dels trets que em vaig adonar que influeix, és l’edat a la qual va dirigida. En el que engloba el llenguatge, les expressions o la trama de la pel·lícula. Sent punts claus, que he après que cal tenir molt en compte. 

En segon lloc, m’he adonat que a l’hora de seleccionar la pel·lícula i desenvolupar-hi tasques amb els discents caldria fer una primera valoració d’aquells aspectes més i menys perceptibles (com pugin sers la finalitat de la pel·lícula, els valors positius i negatius que s’hi transmeten, els objectius que volem aconseguir, les activitats que desenvoluparem i els missatges implícits i explícits), per tal de reflexionar-hi i decidir  si és adequada o no als més petits. Considero que com  a mestres, hem de ser unes investigadores de recerca, volent aconseguir que els infants adquireixen aprenentatges valuosos i integrals. 

Afegint que visualitzar un film, suposa fer ús de les noves tecnologies, mètode que avui en dia, ha adquirit molta importància, i que molts dels infants nascuts ho han fet junt amb elles. I per tant, que millor manera d’ensenyar als infants noves riqueses personals, que amb aquesta.
En tercer lloc, el desenvolupament del treball m’ha suposat enriquir-me  com a futura docent. Ja que és una gran oportunitat de poder analitzar i percebre de primera mà una pel·lícula, aprenent que hi ha que tenir en compte una gran diversitat d’aspectes. A més, el que m’emporto com a persona és que s’ha tingut que preparar una sèrie d’activitats, les quals em servirà com a futura docent, i com a mare. Així també, m’agradaria fer una petita menció a les famílies. També m’emporto que si visualitzes una pel·lícula amb els infants, hauríem de tenir molt clar, els motius pels quals ho fèiem, ja que aquest àmbit  ha d’estar informat i conscienciat de la nostra decisió. 

Abans d’acabar, afegir que la visualització d’una pel·lícula no suposa únicament enriquir-se els docents, sinó que el que es pretén és que els més petits aprenguin valors de la vida, i a adquirir habilitats crítiques. Aquesta idea es complementa amb la frase dita per Martínez Rodrigo, “Es una formidable ocasión de aprender a interesarse por los demás, a tener ideas nobles, a ser realistas, resistentes a las desilusiones, flexibles y capaces de adaptarse a las circunstancias; a adquirir estabilidad emocional, a amar desinteresadamente». 

I per finalitzar, explicitar que el treball d’Ice Age, m’ha donat l’oportunitat de poder adquirir totes les habilitats anteriorment mencionades, així com també, com a futura docent ser capaç de poder identificar el què vull portar a terme amb els infants. I en ells són els vertaders continuadors de la seva història.

Alicia

viernes, 17 de enero de 2014

Construïm un nou bagul!


Dia 17 de gener de 2014. Pot ser que aquesta data sigui no tingui molt de valor, però per  a mi, significa una passa més en el meu recorregut com a estudiant. No únicament fa referència a aquest aspecte, sinó que també és per afirmar que estic en una nova etapa: en el tercer curs d’Educació Infantil, i iniciant amb vosaltres un nou bloc. Aquest bloc anirà destinat a recordar aquells aspectes significatius que mereixen ser recordats. El tercer curs, sí. Estar en aquest, em fa recordar l’expressió tant coneguda “Què veloç que passa el temps”.  Trobo que si ha transcorregut d’aquesta manera, és perquè al final, i malgrat les dificultats, ens hem enriquit com a persones, com  a docents. 

Poc  a poc,  el meu somni de poder ser un poc més mestra es va complint. Però sempre tenint clar en el meu pensament i en l’interior, que som viatgeres i científiques del bagatge personal. El per què de tot això? En primer lloc, som viatgeres del nostre propi camí, perquè he adquirit habilitats per a descobrir que els estímuls i coneixements ens acompanyen en tot moment, junt amb l’ interès i la motivació d’allò que ens agrada i que ens fa alegres. Això em fa lluitar pels somnis: poder  acostar-me, endinsar-me i sobretot submergir-me dins en el món dels més petits. I en segon lloc, científiques, perquè som les protagonistes del nostre propi aprenentatge, assimilant que en el transfons  dels encerts i dels errors, es troba la riquesa, el poder millorar, i que un mateix es doni compte. Aquest fet, ens fa grans com a professionals. Fet que ho afirma Jorge González Moore,

  “Podemos aprender sólo si estamos dispuestos a equivocarnos.”

 


Cal atenir que en aquest tercer escaló, gaudirem una primera experiència de pràctica amb infants d’edats primerenques, i que tota la formació portada a terme fins al moment, en serà el pilar fonamental. Considero que en educació no hi ha pautes, ni regles universals. Ja que cada infant, és un món, és una manera de ser diferent, de solucionar les dificultats que s’hi troba, i com a futures docents haurem de tenir en compte. 

En definitiva, espero completar aquest nou escaló de la meva vida aprenent del que veiem, el què sentim i sobretot, amb el que som.