PROJECTES DE TREBALL, FILOSOFIA 3.18 I MERCÈ ADROVER

L’entrada d’avui anirà orientada a la conferència que Mercè Adrover ens va oferir el dia 27 de març, temàtica que anava entorn  d’una metodologia activa i constructivista de l’educació: el treball per projectes, i la filosofia 3/18 (concepció que fins fa poc temps no n’havia sentit a parlar). 

 En primer lloc, s’explicarà que Mercè Adrover és una mestra que té una llarga experiència en el món de l’educació, raó per la qual la metodologia  que anat portant a terme amb els infants ha estat diversa i variada. Els 10 anys d’experiència l’han condicionat a saber quin tipus de metodologia és la que vol aplicar amb els infants. De manera inicial, va treballar en una escoleta unitària i es veia condicionada ja que  tenia por de que les seves actuacions no anessin en coordinació amb les que s’establien en el currículum.  A poc  a poc, aquesta sensació va anar dissipant-se a mesura que li oferien més llibertat en l’aula: oferint-li un temps d’una hora per cada àrea curricular i fins i tot, una hora per projectes. 

 El fet de parlar de projectes, va fer adonar-se’n a Mercè que era un tipus de concepció que li cridava molt l’atenció, en contradicció amb els continguts matemàtics o lingüístics que s’impartien per separat  en aquells moments a l’escoleta. Per lo que a partir d’aquell moment, va transcriure les converses dels infants, aquesta manera de fer, va fer contrastar-li amb el que portava a terme amb anterioritat. Adonant-se que les qüestions que lis plantejava als infants eren bastant simples, i no lis produïen reptes cognitius. 

 Progressivament, Adrover va poder anar endinsant-se i  reflexionant en el món dels projectes de treball (aquests partien d’una pregunta inicial suggerida pels infants, una sèrie d’hipòtesis de la que partien, i d’una part reflexiva, i científica, de la que obtenien una sèrie de conclusions, a través del diàleg i de les hipòtesis prèvies). Tot el projecte era un treball de gran complexitat, i que requeria temps. Seguidament, va adonar-se’n que quan va sorgir un nou projecte de treball  era diferent del que prèviament s’havia imaginat, i tot gràcies als infants.  Aquesta idea va fer fixar-se que darrere de tot projecte s’hi amaga, alguna cosa més, és a dir, no quedar amb la superficialitat, sinó que es tracta d’anar més enllà i de que cada grup d’infant és un món, arribant a sorgir projectes diferents. També va considerar que era molt important que els projectes per treballs es comuniquessin a les famílies dels infants,  de manera que es poguessin acostar al que els seus fills estaven fent. 

Així també, entén que cada projecte de treball abasta  diferents àrees curriculars (com les matemàtiques o la lingüística, entre altres) però que també cal profunditzar en la temàtica del projecte. És a dir que es tracta d’un treball interdisciplinar, en el que tot el contingut està relacionat entre sí.

Una altra idea que Mercè troba que és de vital rellevància és que els infants decideixen el tema del projecte de treball que volen portar a terme. En moltes ocasions, la idea que pensa la  mestra no coincideix amb la dels nens, en aquest moment,  és quan aquesta ens aconsella partir dels seus interessos i motivacions,  i sempre guiant-los. Ja que d’aquesta manera, poden arribar a plantejar-ne noves preguntes que canvien  la primera pregunta inicial que es plantejava.  En moltes ocasions, aquestes preguntes condueixen a  trobar la temàtica que els interessa en realitat. 

En els projectes de treball, la figura activa, participativa dels infants és clau, malgrat que el docent els proporcionarà eines, els observarà, els orientarà per a que aquests es comuniquen, però no obligarà a fer-ho. En moltes ocasions, a les preguntes que es plantegen ells mateixos són els propis infants els que es responen.

Un aspecte que es troba molt lligat és que una vegada decidida la pregunta en la que profunditzaran els infants és que treballarà amb ella.  Això significa, segons Mercè que es plantejaran noves preguntes productives que els obrin al món real, que els prepari pel que es trobaran, i que les respostes no siguin simples , per tant  no se lis restin importància. En moltes ocasions, són ells mateixos els que troben les respostes. I per tant, es verifica l’afirmació de “Els infants són els vertaders creadors del seu propi recorregut de l’aprenentatge”. Uns altres trets que es consideren en el treball per projectes són els següents: 

- Una programació flexible.

- L’avaluació

- Considerar com un aprenentatge l’error i les preguntes sense respostes.

- L’estructura formal dels projectes

- El temps i la duració  de cada projecte (solen ser curts, per exemple en 3 anys, duren unes 2-3 setmanes).

Davant d’aquesta xerrada que va ser molt valuosa per mi, em va solucionar dubtes que tenia sobre aquesta mateixa. Però també, se’n varen descriure tot una sèrie de condicions o característiques personals que són facilitadores de processos de canvi, i que  a continuació es mencionaran: 

- A l’inici, Mercè va començar a una escoleta unitària, però prompte es va sentir atreta pels projectes, quan li varen oferir a ella fer-ne durant una hora al dia. Per lo que es podria dir que el procés de canvi seria el fet d’adonar-se’n de que una determinada metodologia no és la que vols seguir, i el fet de reconduir la situació, i el teu propi camí és un d’ells.

- Adrover va aprofitar l’experiència de l’escoleta amb una hora que destinaven a projectes per començar a endinsar-se en ells, deixant-li protagonisme als infants. Com ho va fer? Doncs, va començar a transcriure les aportacions dels infants.  Es podria dir que el procés de canvi seria que d’aquesta manera s’estaria involucrant als infants en el procés d’ensenyament- aprenentatge.

- Que els docents es deixen endur pel sentit comú com  a mode de creixement personal. És un procés de canvi ja que estan participant els processos psicològics bàsics com l’atenció o la percepció de la realitat que es viu a l’aula, i amb l’experiència (tal i com  Mercè ens havia explicat).

- Les famílies formen part del  projecte de treball dipositant-hi  amb ells confiança.  És un procés de canvi ja que les famílies són una part del puzle del projecte de treball. 

- Les propostes dels projectes ha de partir de les idees, dels dubtes, de l’ interès i de la curiositat dels infants. Són ells els que expliquen el què volen saber, i en els que arriben a trobar les seves pròpies solucions. El procés de canvi el trobem en el sentit que els infants són els creadors del seu propi procés d’aprenentatge i de creixement personal. 

-  Capacitat dels infants per transformar una idea inicial d’un projecte amb una de la que tots han realitzat les seves aportacions, i en el que la mestra guiï aquest procés. És un procés de canvi ja que a través de la reflexió i de la comunicació els infants expressen el què volen conèixer. 

- Basar-se en un coneixement integrat de les aportacions dels infants, que no sigui simplicista, amb una metodologia rígida i una avaluació estàtica o final, sinó que cada moment suposi un moment d’aprenentatge.  Mercè, es va adonar amb l’experiència que les preguntes que lis formulava als infants eren simples, i que ells necessitaven anar més enllà, fomentant el seu raonament. 

- Entendre el que hi ha darrere d’un projecte i estar obert a les propostes de canvi.  És una proposta de canvi ja que el canvi està en un mateix i es  parteix de les experiències i de la funcionalitat de les accions i dels infants. Partint de la premissa que cada grup d’infants és diferent.

- Seguir amb la filosofia de treball de 3/18 i amb els projectes de treball.  És un procés de canvi ja que el fet de portar-lo a terme suposa pensar amb els infants, amb les famílies i amb un mateix.

Per finalitzar, dir que els projectes de treballs, va ser fins fa poc que no els coneixia, i que gràcies a aquesta conferencia he pogut conèixer sobre ella. Em quedo amb que els infants són els creadors, els que parlen, expliquen, reflexionen, els que senten, respectant-se els seus ritmes; confiant-hi amb les famílies;  i els mestres, els que estan oberts a noves propostes, a nous canvis i sobretot escoltant i deixant parlar als infants.

*Les competències que s’incorporen són: 

-1.2. Ja que reflexiono sobre els indicadors que porten  a una bona pràctica educativa, de la mà de Mercè Adrover.

- 4.2. Perquè a partir de la conferència de Mercè he identificat les característiques que condueixen a una bona pràctica educativa.