BONA PRÀCTICA D'AULA

Si en l’entrada anterior tractava sobre la quotidianitat en l’aula, en aquesta es tractarà d’aprofundir sobre una BONA PRÀCTICA D’AULA.

Com a mode introductori, haig de dir, que el concepte de bona pràctica d’aula, no el coneixia com a pròpiament dit. És a dir, amb les parts que la composen, i amb la importància que hi radica en ella.

Què aporta una bona pràctica d’aula com a aprenents? Quins trets la caracteritzen? Per tal de respondre aquestes formulacions anteriors, primer caldrà tenir en compte algunes característiques bàsiques que la caracteritza com pugin ser els següents: qui són els protagonistes del moment seleccionat, el motiu de selecció, la metodologia que s’empra, la temporalització i l’espai que es fa ús, els dilemes i canvis que sorgeixen arrel d’aquesta o els indicadors de qualitat de la bona pràctica.
 

1. DESCRIPCIÓ

La bona pràctica d’aula que  destacaré serà la de la participació de les famílies durant el trimestre d’una temàtica prefixada i establerta. En la que l’he anomenat “LES FAMÍLIES... UNA NOVA AVENTURA”. El motiu que m’ha portat a anomenar-lo d’aquesta manera, ha estat perquè a través de la participació de l’agent socialitzador primari, o família, aquestes uneixen i generen nous vincles entre aquesta,  els infants del grup-classe i amb les professionals docents de l’aula en qüestió.

Cada semestre es deixa la oportunitat a les famílies de poder participar en la dinàmica de l’aula, a través de propostes didàctiques i lúdiques, relacionades (tal i com s’havia mencionat anteriorment) en la temàtica del trimestre. La temàtica del segon trimestre, i que s’ha realitzat de manera conjunta amb l’escola, va ser l’illa d’Eivissa.  Aquest va ser un dels trets que he considerat que demostren una bona pràctica d’aula.

Per aquest motiu, m’agradaria esmentar que han acudit diversos pares i avis a les propostes oferides varen ser: jocs populars o tradicionals o bé, l’explicació d’un conte de pirates realitzat amb marionetes. Així també, ho exemplificaré amb un  moment en el que l’àvia d’una de les nenes de classe va acudir de manera voluntària a explicar i posar en execució magdalenes eivissenques amb els nens i nenes. L’activitat va iniciar-se després del moment de menjar i de la higiene personal, més concretament de 10:30  a 11:10 hores.

En primer lloc, el que es va procedir a fer, va ser col·locar les taules, de manera que tots els infants i l’àvia, es poguessin veure sense cap mena de problema. Seguidament, l’àvia de la nena va procedir a preguntar si sabien el que eren les magdalenes eivissenques i si n’havien tastat mai. Deixant una petita estona per a la comunicació i participació dels alumnes, tot procurant que es respectés un ordre a l’hora de parlar. El temps destinat per aquesta labor va ser d’uns 5 minuts aproximadament, donant opció a que cada nen o nena parlés si ho volia fer, i sense forçar a fer-ho als que no volien.

A continuació, va posar-se en el centre del grup de nens i va preguntar si tots la veien, una vegada es sentí a uníson, de manera afirmativa, es començà l’activitat. La dona va anar explicant mentre que mostrava el procés d’elaboració de les magdalenes, fent partícip a cadascun dels infants. Degut a que va repartir a cada nen un mòdul d’alumini per fer les magdalenes, així com  col·locar la massa de les magdalenes (encara que en aquest procés la tutora, la mestra de suport i jo els ajudarem) va brindar-los la oportunitat de poder experimentar amb el tacte de la mantega i posar-lo a la terrina d’alumini.

Per finalitzar, es va procedir a introduir dins del forn de l’escola totes les magdalenes fetes pels infants, de manera que cadascun d’ells va poder emportar-se’n a casa seva una.

2. AMB QUIN GRUP D’INFANTS? QUANTS SÓN? QUINES CARACTERÍSTIQUES TENEN?

Una primera aproximació i anàlisi als protagonistes d’aquesta bona pràctica d’aula són el  grup-classe de l’escoleta de Ses Païsses. Els quals en són 18,  en el que es coneixen sota  el nom de  Les tortugues, d’edats compreses entre els 2 anys i mig i els 3. Més particularment, la data de naixement dels nens i nenes oscil·la des del  mes des del gener fins al novembre de 2011. Per lo que porta  a afegir que aquest grup d’infants es troba dins de la fase del desenvolupament preoperacional.

Per consegüent i en el cas d’aquesta classe, el fet que hi hagi nens i nenes nascudes al llarg de l’any 2011 es veu reflectit en el seu  nivell maduratiu o cognitiu, motriu, comunicatiu i en el transcórrer de la quotidianitat, punts que es tractaran com a característiques.

A trets generals, es podria dir que la classe de Les tortugues   és un grup actiu i dinàmic en el dia a dia: tant en les propostes didàctiques que es preparen, com en l’establiment de les rutines i en el moment del pati. Trets (activitat i dinamisme) que es solen veure plasmats davant la iniciativa, la curiositat pel saber i la manipulació. Aquesta activitat ve acompanyada de la dinamització, ja que en certes ocasions, són els propis nens els que demanen el que volen fer.

En segon terme, en aquest grup freqüenta el nivell comunicatiu entre les relacions de dins l’aula, sobretot la d’infant-infant, i  la d’ infant-docent aconseguint poder relacionar-se a través del llenguatge, del diàleg, fent-hi un text i frases. S’indueix  a  pensar que les característiques  comunicatives dels alumnes segueixen el ritme evolutiu normatiu. Malgrat que aquesta comunicació, en ocasions, no va lligada amb el pensament crític i reflexiu dels infants, produint-se d’aquesta manera un baix nivell d’habilitats i estratègies metareflexives.

Per un altre costat, s’ha pogut observar mitjançant una pauta d’observació que les relacions socials es van consolidant i se’n van formant de noves, existeix-ne així també una cohesió grupal entre la docent i els nens i nenes. La majoria dels infants es coneixen anteriorment de l’escoleta. Així també,  les relacions són més lligades i consolidades amb aquells infants que es coneixen des de que començaren.  Tot i això, també caldria matissar que els conflictes entre els infants són presents, i en ocasions freqüents, arribant a vegades a solucionar-ho entre ells mateixos i d’altres que requereixen intervenció docent.

Com a conclusió, es podria concretar que el grup es caracteritza per una gran activitat motora, cognitiva i a trets generals, comunicativa entre els diferents participants, tenint-hi  escasses habilitats reflexives. Destacant-hi les relacions socials i afectives com a via d’establiment de contacte.

3. A QUIN ESPAI ES DÓNA?

 

L’espai en que es va portar a terme la proposta didàctica va ser a l’aula, més concretament  en dues taules que es posaren de manera horitzontal i aferrades, per tal de donar la sensació de proximitat, i poder aconseguir que tots els infants es vegin entre ells.  Per lo que podria dir-se que l’objectiu d’aconseguir un espai familiar, proper i càlid entre la família, escola i infants es va aconseguir.

A banda d’aquest aspecte, aquest espai, tal i com es podia percebre, era tancat, però al mateix temps, es podia percebre l’exterior (el pati), a través de vidrieres transparents, paràmetre important de qualitat que identifica un espai. 

4. EN QUIN MOMENT DE LA JORNADA?

 

Tot moment educatiu ha de ser considerat com significatiu, enriquidor, ple d’experiències i d’instants per al descobriment de les pròpies potencialitats dels infants, amb materials que propicien la reflexió. S’ha pogut percebre com a través d’aquesta pràctica, (elaboració de les magdalenes), com els anteriors punts, es complien i com  els infants eren els protagonistes de les magdalenes. Portant-se a terme, després de l’hora del menjar (cap a les 10:00) i del moment de la higiene personal (10:15/20 aproximadament).

Podria dir-se que la durada aproximada d’aquesta proposta va ser de 35-40 minuts, en la que es tractava de respectar els ritmes individuals de cada infant.

5. QUINS OBJECTIUS I QUINES ÀREES TREBALLA?

La consecució de la bona pràctica de l’aula porta immers tot una sèrie d’objectius generals i específics i la participació d’un conjunt d’àrees de l’aprenentatge.

OBJECTIU	ÀREA QUE ES TREBALLA
ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL	- Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais quotidians relacionats amb les vivències periòdiques i amb les rutines, utilitzant de forma adequada termes bàsics relatius a l’organització de l’espai i del temps.
ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN	- Identificar i valorar alguns trets culturals propis de les Illes Balears: festes, tradicions i costums..., participant activament en algunes. - Observar i explorar les propietats sensorials, els canvis i les transformacions d’objectes i materials a través de l’experimentació i la manipulació, anticipant i comprovant els resultats de les accions realitzades.
ÀREA DE LLENGUATGE: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ	- Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees i fantasies mitjançant la llengua oral i a través d’altres llenguatges, triant el que millor s’ajusti a la intenció i a la situació i servint-se de forma progressiva del gest, el moviment, paraules, imatges, sons…  - Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, d’objectes, materials i instruments.

6. QUINA FONAMENTACIÓ TEÒRICA CREUS QUE HI HA AL DARRERA?

 

La participació de les famílies és un dels moments quotidians en el que es pretén incloure-la dins de la comunitat educativa d’un centre o una escola. Per aquest motiu, les bases teòriques que ho comproven i ho evidencien són múltiples.

En primera instància, calia partir que les funcions i responsabilitats que portaven a terme les famílies i l’escola eren comunes. Aquesta concepció s’hi va arribar cap al segle XX. Però que en l’actualitat ha experimentat un tragirament d’idees, i en el que la tasca pedagògica va anar adquirint-hi importància, es va començar a pensar que la família i l’escola són dos contexts diferents però que compartien un objectiu comú, tenint en compte que l’infant és un ser ple de potencialitats, autònom amb un aprenentatge significatiu i vivencial,  i que família-escola desenvolupen una tasca, uns rols, unes tasques i unes funcions comunes. Bassedes, Huguet i Solé ens ho expliquen com la : “Necessitat de que hi hagi una relació constructiva i estable entre l’escola i la família, i hom posa de relleu la conveniència, primer, del coneixement mutu i, segon, de la possibilitat de compartir criteris educatius”.  Així també, evidenciant-ho  la Organització Mundial per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, en un dels seus articles: “La educación de los niños y la de sus padres –u otras personas encargadas de ellos– se apoyan mutuamente y esta interacción debería usarse para crear, para todos, un ambiente de aprendizaje de calidez y vitalidad”.

Aquesta importància de l’educació en les famílies queda plasmat en que aquestes són (junt amb l’escola), un  dels agents més importants del desenvolupament emocional, afectiu, cognitiu, social i moral, dels fills, tal i com ho expliciten Mir Pozo, Batle Sequier i Hernández; i Maria Cabrera Muñoz: “Las familias constituyen un elemento esencial en la escuela de Educación Infantil ya que son las responsables, en primera instancia, de transmitir toda la información relevante sobre sus hijos a los profesionales, permitiéndoles entender los procesos por los que están pasando y facilitar así una intervención más ajustada.”  

Tal va ser l’auge que va tenir les funcions de les famílies que està subjectada en l’actual llei,  la qual convida a que col·laborin i participin en la tasca docent de l’aula i del centre en general. 

7. QUINS INTERROGANTS, DUBTES O DILEMES SE TE PLANTEGEN?

 

Després d’haver pogut experimentat de primera mà i durant diverses setmanes amb activitats amb les famílies , em vaig adonar, que hi havia activitats que tenien unab base teòrica firma sota la qual es podia sostenir, però tot i així, em fa qüestionar-me:

- En primer lloc, em pregunto que perquè en els cafè-tertúlia o durant els moments de l’assemblea, no se lis ofereix la oportunitat dels infants, de poder parlar sobre la temàtica que volen tractar sobre el trimestre. Sent ells, els que seleccionin el que volen realitzar el treball.

- En  segon lloc, em qüestiono quina finalitat o de quina manera s’avalua  les propostes executades amb els infants. D’aquesta manera, es podria arribar a justificar la pràctica docent i podria arribar a existir una major cohesió entre família i escola.

- En tercer lloc, un altre dilema que quin model d’intervenció i de relació amb els infants s’està creant entre la família i l’escola, quan arriba a l’aula, algun membre d’una família. 

- I en última instància, quina fonamentació teòrica es basen les famílies quan vénen a l’escola i  aprofundeixen en la ment dels infants.

8. QUIN GRAU DE SATISFACCIÓ TÉ EL CENTRE AMB AQUESTA BONA PRÀCTICA?

 

La participació activa de les famílies en la dinàmica de l’aula, és un  dels moments en el que el centre escolar es mostra satisfet de poder portar a terme anualment, en l’aula. Aquesta preocupació del centre per la implicació, participació i creació d’un espai pera  les famílies, parteix del cafè-tertúlia. En la qual es parla de temàtiques diverses que afecten a la quotidianitat dels infants, de la temàtica del trimestre i dels dubtes que se lis plantegin. Manifestant-ho, a la Programació Anual General a través dels seus objectius:

“-Oferir l’oportunitat que les famílies puguin triar els temes que siguin dels seus interessos.

-Oferir un espai on les famílies es puguin relacionar i comentar les seues inquietuds.

-Incloure a les famílies dins dels processos educatius, és un moment en el que     el centre es mostra satisfet, motiu pel qual any darrere any ho porta a terme. Millorar la col·laboració, la comunicació i la interrelació pares-escola.

- Fer participar activament els pares en les activitats de l’escola, començant per convidar-los a esmorzar a l’agost, fent els cartells del nom dels seus infants, entrant dins les aules a posar la fotografia dels seus infants, etc.”

Amb l’activitat de les magdalenes eivissenques, s’ha pretès assolir dits objectius. Per lo que em pregunto: en primer lloc, en que pensa el centre, amb els objectius o amb la formulació d’activitats didàctiques pels infants? Vet aquí, que des de l’inici de la carrera, diversos han estat els docents que ens han fet adonar de l’anterior punt. Tret que sembla que en el centre sigui al contrari, és a dir, que en primer lloc, es plantegi la proposta i després el que es pretén portar a terme.

9. QUINS INDICADORS DELS QUÈ TENIM, S’HI VEUEN REFLECTITS?

 

Davant d’aquesta bona pràctica d’aula s’hi troben implícits una sèrie d’indicadors de qualitat, concretament són vuit:

1. En primer lloc,  el treball cooperatiu amb les famílies: degut a que a través d’aquest tipus de propostes ajuda a aproximar a les famílies amb l’escola, amb els infants, i amb la comunitat educativa, en resum, ajuda als infants a socialitzar-se. Tal i com ho manifesten Isabel Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé en “Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil (p.311),  la família i l’escola: comparteixen moltes funcions educatives que persegueixen la socialització en determinats valors; la promoció de les capacitats cognitives, motrius, d’equilibri personal, de relació interpersonal i d’inserció social; comparteixen també la cura i el benestar físic i psíquic”.
2. En segon lloc, l’àvia de la nena que va executar l’activitat va propiciar la motivació i l’interès dels infants, mitjançant les preguntes sobre els coneixements previs que tenien sobre la temàtica tractada i també anant reforçant les accions que ells portaven a terme. 
3. En  tercer lloc, els materials que es varen emprar varen ser atractius i cridaners pels infants. Degut a que aquests varen ser els propis de la cuina: safata, un bol, culleres, la massa per fer les magdalenes, però tot mencionant, que a l’inici de l’activitat l’àvia ho portava dins d’una capsa. Objecte que va ser cridaner pels infants. Tornant un poc enrere en la massa, el fet que els infants haguessin de col·locar autònomament (encara que ajudarem a alguns infants si ho requerien) la pasta dins d’un recipient, va ser un punt clau, ja que trencava amb la tradicional metodologia en que el mestre era el portador i l’únic que podia portar a terme el “coneixement”. 
4.    En quart lloc, l’activitat va ser documentada. De manera, que durant el procés, la tutora va anant prenent fotografies de dit procés, i  de cada un dels infants del grup-classe, també de la membre de la família que va acudir a l’aula. Tot aquest procés, va ser recopilat en forma imatges, (tal i com s’havia mencionat anteriorment) i posteriorment, penjat a l’exterior de la classe. D’aquesta manera, també està present, que la resta de les famílies, pugin veure el que es porta a terme durant la jornada escolar. 
5.   En  quint lloc, està present que el centre és contextualitzat i vinculat amb l’entorn, és a dir, ser una escola oberta a l’entorn. Aquest tret que pot semblar que no sigui molt important, és essencial, ja que d’aquesta manera una escola pot donar a conèixer el que està portant a terme, que es relacioni amb l’exterior, i amb la realitat que es trobaran els infants. I que es pot visualitzar en que l’activitat tenia una cohesió amb la realitat que s’està vivint, és a dir que les magdalenes eivissenques són un plat típic de l’illa i que d’aquesta manera, l’aula està oberta a les seves tradicions. 
6.   Com a sext punt, es troba l’alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge.  Aquest moment en que un membre d’una família acudeix s’ha pogut comprovar que principalment hi destaca en que els infants són els protagonistes de la seva acció, del seu fer. En aquest cas, (les magdalenes), l’àvia els hi va permetre que fossin ells mateixos els que col·loquessin la pasta dins, però no va ser únicament aquesta acció, sinó que va anar més enllà, tractant  d’aprofundir-hi en major mesura. 

   7. Fomentar la motivació de l’alumnat:  en aquesta proposta es pretén motivar, incentivar l’interès dels alumnes, mitjançant una proposta dinàmica, en la que cada infant, a més de sentir-se el protagonista de la seva pròpia magdalena, vegi el procés, que tenen les seves accions. 

  8.  I per últim, crear i generar uns vincles afectius i positius amb l’alumnat:  a través del contacte família-escola es pretén aconseguir formar uns llaços més propers, així com també que els infants coneguin més de prop a les famílies dels companys.

10. QUINS CANVIS HI AFEGIRIES?

 

Després de poder gaudir de diverses experiències amb les famílies, el que modificaria seria un tret que mostra una major preocupació pel bagatge reflexiu dels infants, per la seva comunicació i partint dels interessos i motivacions dels infants. Es tractaria de poder oferir-los als propis nens la oportunitat de que triessin la temàtica del trimestre. Però com possiblement, l’anterior opció seria complexa la seva posada a la pràctica, es podria incloure la reflexió tant inicial, com del procés com final de l’activitat proposada pels infants. D’aquesta manera, els nens encara serien més protagonistes de les seves accions, i podrien arribar a identificar o preguntar-se sobre el que fan.

D’aquesta manera, trobo que s’estaria incloent a la pràctica educativa una cohesió, un perquè, i sobretot, els que se’n adonarien seria els alumnes.

11. BIBLIOGRAFIA

BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educació Infantil. (3ª ed., pp. 394). Barcelona: Graó.

CABRERA MUÑOZ, M. (2009). La importancia de la colaboración entre familia y escuela en la educación.

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURAL DE LES ILLES BALEARS, GOVERN DE LES ILLES BALEARS, 2014, “Currículum d’Educació Infantil de les Illes Balears”

Mir, M., Batle, M. y  Hernández, M.,( (2009). Contextos de colaboración familia-escuela durante la primera infancia. IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1 , n. 1, PAGINES 45-68

* Les competències que estan presents en aquesta entrada són els següents: 

- Competència 1.2. Degut a que reflexiono i pondero sobre elements que porten a una bona actuació professional, més concretament sobre la col·laboració amb les famílies.

- Competència 4.1. Identificar els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les bones pràctiques que es duen a terme en un moment concret de l’aula.

- Competència 4.2. Ja que s’identifiquen les bones pràctiques que es porten a terme en un moment concret de l’aula.

Alicia