LA VIDA QUOTIDIANA A L'ESCOLA

Bon dia de nou, començaré aquesta entrada fent una pregunta. Quin sentit  tenen les accions de la vida quotidiana a l’escoleta? Què veig, sento i em transmeten aquestes?

Després d’aquesta petita incisió, possiblement us hagueu adonat que la temàtica d’aquesta entrada serà descriure com és la vida quotidiana a l’escoleta on estic fent les pràctiques. Abans de començar considero que una justificació de la temàtica de la qual es parlarà ajudarà a poder profunditzar-hi i a comprendre-ho.

Si m’haguessin preguntat a l’inici de la carrera, el què entenia per la vida quotidiana, la meva resposta hagués clarament més concisa i mancant-hi aspectes que ara que estic cursant-la, no podria oblidar-hi. Anteriorment, trobava que la vida quotidiana, feia referència a tots aquells moments que conformen un dia a dia a l’aula. Ara, després d’haver ampliat els coneixements previs que tenia, m’he donat compte que no anava del tot encaminada. 

La vida quotidiana és aquell conjunt de vivències, relacions, moments que s’estableixen en l’escola, i que vénen determinats per les creences, concepcions que té el docent en relació amb l’educació. Aquest procés suposa per  a l’infant, aconseguir de manera progressiva l’autonomia, l’establiment de vincles saludable, fomentant-hi les emocions, i considerant com cada espai, temps i material de manera educativa i  significativa.

Amb aquesta definició podem començar amb a endinsar-nos dins de la màgia que ens ofereix l’aula: compartint noves experiències, sensacions, en resum, enriquir-nos (amb i dels infants, de la tutora i la resta de professionals que treballen a l’escoleta). Partint de que un dia a l’escoleta, és una nova aventura, en la vida quotidiana amb els infants i en directe. 

En primer lloc, dir que davant la qüestió QUÈ FAN ELS INFANTS EN UN DIA QUOTIDIÀ, la resposta  és que es destina una bona part del temps a l’establiment de les rutines. Donant-li d’aquesta manera la importància que tenen. Quan parlo de l’establiment de rutines, estic fent referència, des de rentar les mans, passant per raspallar-se les dents, fins posar-se les sabates i els abrics. Tots aquests moments són educatius i ple de contacte amb els infants, ja que al fer-ho comparteixes paraules, estàs prop d’ells, els orientés i els ofereixes poc a poc autonomia. Haig de dir, que els primers dies que vaig fer  les pràctiques, no era conscient de fins quin moment havia d’oferir-los que, per exemple, es rentessin ells mateixos les dents.  Considero que ara, la tutora (en ocasions) m’ofereix la possibilitat de deixar un temps per al descobriment i experimentació lliure. 

Així també, afegir que la vida quotidiana comença amb l’arribada dels infants de 9:00-9:30,  moment en el que s’estableix intercanvi amb les famílies. En aquest moment, la tutora es la que es comunica amb elles, així també, afegir que en certes ocasions, alguns pares em fan alguna pregunta o em realitzen algun comentari sobre la jornada escolar o activitat programada. La comunicació amb les famílies, es sol portar a terme, abans de l’inici de la jornada escolar o a la recollida. La conversa generalment tracta de temàtiques relacionades amb el seu fill o sobre possibles dubtes sorgits. Un altra via en el que les famílies contacten amb la tutora es mitjançant la via telefònica i virtual, amb la creació d’un grup de Whatsapp. 

Cap a les 9:30-10:00 aproximadament, amb l’assemblea, i se lis ofereix un temps de joc lliure inicialment, abans de l’arribada de tots els nens. L’assemblea, sol tenir una durada de 10-15 minuts aproximadament, en el que es passa llista, i hi ha un protagonista del dia, que també és l’encarregat de repartir els raspalls després de berenar. 

Una vegada  finalitzat el moment de l’assemblea, els nens recullen l’aula i es preparen per anar al menjador, aquest moment sol tenir una durada de 15 minuts, i es reparteixen de manera lliure en dos taules. Una vegada han acabat tots els nens de menjar es procedeix a retornar a l’aula. I en el protagonista del dia és el que reparteix el raspall, posteriorment de quatre en quatre entren al bany, sent per tant, el moment de la higiene del cos. Seguidament, els dilluns, es prepara per anar al poliesportiu per psicomotricitat. En aquest moment, m’he adonat que requereix que estiguem presents les tres: la tutora, la mestra de suport i jo. Degut a que en una ocasió, el fet que la mestra de suport no li fos possible venir, va influenciar. Però també penso que es degut al fet que al estar de pràctiques, alguna de les dues (la tutora o la de suport) hauria d’estar en mi. 

Per continuar, els demés dies de la setmana, sol estar destinat a la realització d’activitats programades prèviament per la tutora, per les famílies o per mi.  La seva durada sol ser de 30 minuts, encara que en determinats moments, s’ha perllongat. Produint que el moment d’esplai (que sol començar cap a les 11:00) iniciï una mica més tard, tot i que la tutora se’n adona i permet als infants que juguin a l’esplai durant una hora a partir del moment en que surten. 

L’acomiadament que es produeix a les 12:30. Abans de l’acomiadament, sol haver un temps destinat a la relaxació, en el que els nens i nenes es tomben. Alguns dels nens es queden a dinar (de 1300-13:30), i per últim l’acomiadament és de les 13:30-14:30, i pels que fan migdiada a les 15:30.

-COM ESTAN ORGANITZADES LES RUTINES, ELS ESPAIS, ELS HORARIS, LES AULES? QUI LES ORGANITZA? QUI DECIDEIX PER ON COMENÇAR I QUAN ACABAR? QUAN SORGEIX UN PROBLEMA O UN ENTREBANC DINS LA JORNADA, COM ES SOLUCIONA? 

 Les rutines és un dels moments en que la tutora sol tenir organitzat, en el sentit que es segueix l’establiment de l’horari, sobretot perceptible, en el moment de l’alimentació i de la recollida dels nens. Malgrat que en ocasions, per tal de seguir-ho, el temps que es destina  a les necessitats bàsiques com són l’alimentació, la higiene o la cura del cos, sol ser de durada menor i  en ocasions, arribant-se a no produir-se. Tret que considero que perjudica els hàbits i les rutines dels infants. Com pugui ser en el moment de raspallar-se les dents, en diverses ocasions, els nens m’han preguntat, i la meva resposta (que prèviament m’ha comentat la tutora) és que per manca de temps no es possible.

En segon terme, els espais del centre, presenten una estètica molt cuidada, en la que les famílies hi participen. Per exemple, prop de l’entrada del centre, es troben les fotos de cada una de les famílies i el seu origen, així també en un altre dels racons del passadís, es troben plantes autòctones de l’illa (atenint que la temàtica del trimestres és l’illa d’Eivissa, tal i com s’havia esmentat en entrades anteriors). Entrant més en particular en l’aula, hi trobem  que els racons d’aquesta estan ben aprofitats i en el que  s’incorporen a les parets les produccions dels infants i de les aportacions de les famílies. Així també consta d’un espai en el que els petits poden jugar al joc simbòlic: el racó de la cuina, i un altre que és el de la lectura que els hi permet establir contacte directe i proper amb la lectura, i sobretot amb les lletres (fase del desenvolupament preoperatori de Piaget).

- COM INTERACTUEN ELS INFANTS AMB LA MESTRA? DE QUINA MANERA ELS REP? I S’ACOMIADA? DE QUINA MANERA S’AJUDEN ENTRE ELS DIFERENTS PROFESSIONALS DEL CENTRE?

Durant les sessions, he pogut percebre que la tutora interactua de manera afectiva, sobretot en el moment de l’arribada i de l’acomiadament, donant-los petons i una abraça. Així també, en el moment de l’assemblea en ocasions els pregunta sobre que han fet el dia anterior. E Per lo que es podria dir, que la tutora és propera, receptiva als infants, i en el moment de plantejar-se conflictes, la seva estratègia es parlar amb el nen o nena en qüestió, i preguntar-li el perquè s’ha produït aquella situació. Per lo que també, podria veure’s reflectit en aquest aspecte en que és la tutora la que ensenya i la que avalua les competències diàries. Tot i que l’avaluació és un dels aspectes en que es consensuat i coordinat amb la resta de personal docent.

Per un altre costat, els professionals del centre s’ajuden davant dels imprevists o de les situacions que han sorgit, en el que hi sol haver coordinació. Aquest fet el  puc traslladar a un moment succeït recentment. La tutora no va poder venir en el matí, per lo que va acudir una de les mestres de suport de l’aula de 1 a 2 anys, i poc després, la de suport que freqüenta l’aula.

- QUINS MARCS CONCEPTUALS RECOLZEN L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI/TEMPS QUE ES DUU A TERME A L’ESCOLETA? QUÈ ÉS DIFERENT? QUINES PAUTES ES SEGUEIXEN?

El marc conceptual que recolza l’escoleta en l’organitzacio de l’espai i del temps és  l’extreta de Loris Malaguzzi i Emmy Pickler. Del primer, es basen en l’idea de que l’escoleta és un espai habitable, familiar, proper, i a on parteix de la premissa d’observar, escoltar i educar. És a dir, tractant d’aconseguir un espai familiar comú.  I en segon lloc, d’Emmy Pickler, tractant d’aconseguir que l’espai es permeti l’espontaneïtat i l’autonomia dels infants. Que de manera conjunta  tracten de resumir que tots els espais i els moments són educatius es resumeixen en els següents punts de la PGA del centre: 1) L’eix és una escola que consideri els infants competents i agents del seu propi aprenentatge, protagonistes de l’acció educativa. 2)Acompanyar l’infant en el trànsit des de la dependència a l’autonomia oferint-li el màxim de protagonisme. 3)Organitzar els contextos d’aprenentatge i les accions que s’hi desenvolupen a partir d’una clara intencionalitat educativa. En el que una escola rica amb materials, amb oportunitats d’aprendre, i amb claredat amb l’establiment de les rutines diàries, en el que ve conformat per  una imatge d’infant viu i ple de potencialitats.

 

* Les competències que apareixen en aquesta entrada són: 

3.2. Aporto reflexions de l’organització del centre: més concretament, sobre la distribució del temps i de l’espai, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; posant-hi reflexions amb evidències que ho justifiquen. 

3.3.  Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen, més concretament amb la PGA.

Alicia