Iniciem una nova entrada en aquest cas per parlar sobre les creences i la
relació que tenen amb la posada amb pràctica amb els infants, i com una
determina acció els pot influir d’una determinada manera. Més concretament, descriuré
sobre una situació observada i viscuda a l’aula durant les pràctiques, i les creences
hi ha implícites a aquesta.
Era l’hora
d’esmorzar i tots els nens tenien els pitets col·locats i estaven asseguts en
la cadira. Aquell dia l’esmorzar era pa amb tomàquet, i si se li va repartir a
cada un, una llesca. Alguns dels infants, començaren a menjar animadament el
seu tros de pa. Tot i això, hi va haver un nen dels nens que no volia
tastar-ho, i va començar a moure’l sobre
la taula i a rompre’l en trossets més petits, davant l’atenta mirada de la
resta de companys. Davant d’aquesta situació,
la tutora al veure’l va dir-li que no l’obligava a menjar però que havia
d’estar assegut i sense jugar amb el pa, però que si es produïa una segona
vegada aniria a classe. Poc temps després, el nen va reiterar la mateixa acció, la tutora li va repetir que
a la següent aniria a la classe. Aquesta mateixa situació va produir-se per
tercera vegada, per lo que la tutora al veure’l va dir-li que anés a la classe, i que pensés
amb el que havia fet i la conseqüència que la seva acció havia tingut. Passat
dos minuts, la tutora em va dir, vaig a buscar a “A” a la classe i parlaré amb
ell. Seguidament, va anar a la classe i quan va arribar al menjador amb ell, va
parlar sobre el que havia succeït. Durant la conversa, la tutora li feia preguntes:
per què no volia menjar i per què havia romput el tros de pa i jugava amb ell,
i també li diu que això no es fa i que si havia vist que els demés nens no ho
havien portat a terme. Per últim, la resposta que va tenir el nen després va
ser aixecar-se de la cadira i posar-se a parlar amb els nens de l’altra taula.
Després d’explicar la situació viscuda, m’agradaria fer una petita incisió
en que significa el terme creença. Per aquest motiu, he optat per escriure les
característiques principals de les creences, ampliant-ho amb els coneixements amb
l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa. Per lo que podria dir-se que
es caracteritza per:
- Són idees que es formen les persones dins la ment que influeixen en la
seva percepció i en el seu judici moral i ètic d’una determina acció, és a dir,
ajuda a comprendre’s i analitzar les
nostres capacitats, i les circumstàncies de l’entorn.
- Aquestes idees que es configuren durant les primeres etapes del
desenvolupament humà, són considerades con certes i com vàlides (malgrat que no
estan comprovades científicament).
-Les creences hi guarden una estreta relació amb les experiències
culturals, professionals i personals positives
o negatives viscudes, de la que la ment hi guarda record, malgrat que són
resistents al canvi (sobretot a mesura que la maduració personal de les personal va creixent).
En resum, les quatre idees principals esmentades es resumeixen en el
següent quadre:
Després de submergir-nos en les creences, seria capaç d’assenyalar quines són les (creences) que la tutora va
emprar en la situació anteriorment mencionada:
- Pensava errònia que el fet d’enviar al nen a l’aula el faria recapitular i adonar-se de
la situació que havia succeït anteriorment.
- La tutora va parlar després de que el nen jugués amb el menjar, podent
produir que el nen desconegués la raó pel qual li digués que havia d’anar a l’aula,
i que per tant, no podria romandre per alguns moments a la taula.
- Va pensar que el fet que se li repetís al nen que a la propera aniria a
la classe, seria una bona estratègia i que el nen no jugaria amb el menjar i
estaria assegut.
Davant d’aquesta situació caldria
preguntar-se: quines són les bases o
fonaments teòrics de la situació descrita?
Ens trobem davant del conductisme operant de Skinner, en el que s’empra com
a principal estratègia educativa, treure de l’ambient o de l’espai en el que es
troba una persona durant un temps (2-3 minuts varen ser els que varen emprar), en
aquest cas el nen, per tal d’aconseguir que no jugui amb el menjar i que
estigui assegut. S’ha pogut percebre com aquesta estratègia, no va tenir una
resolució positiva, per lo que indueix a pensar que no era l’adequada. Malgrat que
considero que el fet de que s’hagi parlat amb l’infant és un punt positiu,
aquesta s’hauria d’haver portat en un altre moment, més concretament abans de
que el nen tornés a l’aula. Ja que en aquell moment, “A” no compren el motiu de
la decisió de la tutora.
El nen, després de que la tutora parlés amb ell, semblava que hagués
percebut que es tractava d’un fet en el que ell era partícip, i el que
necessitava era poder expressar-se. Moment en el es produïren un intercanvi de
paraules, mirades, sentiments i de complicitat entre ambdós.
He trobat dos documents en el que se lis dóna una gran importància a l’educació
emocional dels infants, justificar la construcció d’una relació saludable entre
docent i alumne i que m’ha ajudat en gran mesura i a consolidar i a ampliar els
coneixements que tenia sobre les actuacions com a futura docent són:
Però sense deixar de banda la tasca que desenvolupa un docent, explicitada en
el currículum de les Illes Balears. “S’ha d’atendre el desenvolupament de
l’afectivitat com a dimensió essencial de la personalitat infantil, potenciant
el reconeixement, l’expressió i la regulació de les emocions per tal que els
infants arribin progressivament a detectar, donar nom i atendre les pròpies
emocions i necessitats, les manifestin i, amb el temps, les regulin i es
condueixin per elles. "
I per últim, dir que en referència a
l’actuació de la tutora, considero que en primer lloc el que hagués fet seria haver
intercanviat un diàleg (entrant en joc l’empatia pel nen), i per conèixer les
seves emocions en el moment: saber com es sentia, quins eren els motius que el
portaven a no voler menjar i a moure’l per la taula, atenint que la tutora va
fer-ho després de portar-lo de l’aula. En aquesta situació, seria la primera
actuació. Així també, trobo que en ningun moment hagués intentat treure el nen
de l’espai en el que es troba i sense haver parlat amb anterioritat.
*Les etiquetes que estan presents
en aquesta entrada són:
- Competència 2.2: ja que identifico
les pròpies creences i concepcions d’una situació d’aula, contrastant-la amb
una realitat viscuda.
- Competència 3.1: em plantejo
preguntes sobre la situació observada.
- Competència 4.1: Degut a que s’identifica
els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es
porten a terme en un moment de l’aula.
Fins la pròxima entrada,
Alicia
No hay comentarios:
Publicar un comentario