ESCOLA I MESTRE IDEAL

"Enseñar es aprender dos veces". (Joseph Joubert)

Bon dia. Iniciem la tercera entrada del bloc que té com  a principal focus, els ideals que tinc com a futura mestra i de l’escola amb la qual somio en un futur.  Per tal de contestar aquestes preguntes, tindré en compte que és el que no m’agradaria que estigués present a aquesta escola, i en el paper del mestre. Les preguntes que em formulo són quatre:

1)      Quin és la idea que tinc de mestre ideal? Quins aspectes considero que no beneficien als infants en el seu futur desenvolupament maduratiu ni cognitiu?

En primer lloc, dir que ser el mestre ideal des del meu punt de vista, és aquell que atén  els ritmes individuals, acceptant les similituds i diferències entre els infants, trobant en major poder, el què tenim comú, és a dir, el que ens identifica com a persones. Aquest mestre sempre respectarà i farà ús de l’escolta activa i de la participació constant dels més petits, és a dir, que deixa el protagonisme de la seva vida i de les accions quotidianes, als infants. Trobant en la base de l’aprenentatge, la experimentació i la teoria de l’encert i de l’error. Com aprèn qualsevol persona si no és equivocant-se i tornant a reflexionar i trobar un nou aprenentatge? Així també, aquest mestre, tindrà com a base la motivació i incentivarà als més petits, a la curiositat per la vida, pel que l’envolta i sobretot, per si mateix, a través de les paraules suaus, respectuoses, càlides i plenes de confiança i seguretat. D’aquesta manera i de manera progressiva, l’infant  veurà reforçat l’autoconcepte i l’autoestima. Però també tinc molt clar que és el que no en un mestre, seria convenient que no discriminés a les persones i per tant, no propiciés ningun tipus de desigualtats (a diferents àmbits econòmics, socials, afectius o cognitius), no faltés el respecte, no pegués,  en resum, de ningun tipus d’abús que el  perjudiqui.

2)      Quins aspectes em manquen per arribar a ser el mestre ideal? Com podria millorar-ho?

Per arribar a ser el mestre ideal, penso que el que manca és la relació entre la teoria i la  pràctica. Tot i això, en les quasi dos setmanes que porto aprenent, m’he adonat de que en algunes ocasions, no tot surt com es vol. Però al final, intentes cercar altres alternatives (el diàleg o la empatia, entre altres eines) per tal de que la  teva intenció inicial es compleixi,  però sempre presents amb un somriure i unes immenses ganes d’aprendre i de ser un poc més mestra. Ser un bon mestre és el punt més important que cal tenir lluitar per ell, penso que tot  parteix del teu interior i de la teva manera de ser i d’estar amb els infants.

Tant és així, que un dels lemes que segueixo és “Dóna el que t’agradaria rebre com a persona”.

El següent vídeo, que vaig realitzar,  podrem trobar-hi les idees principals mencionades anteriorment. Espero que el gaudiu.

Som mestres! on PhotoPeach

3)      Com és la meva escola ideal?

La meva escola ideal és aquella que involucra a tots els agents educatius: alumnes, famílies i mestres, formant-hi una cohesió social. Basant-se en una comunicació mútua propera, càlida i afectiva, centrada en el respecte i  lluitant tots  pel mateix objectiu: formar a persones integrals i competents. Acceptant la diversitat cultural, i a on tots aprenguem de tots i amb tots. Un dels aspectes per aconseguir-ho és fer-ho mitjançant racons o projectes on siguin els creadors del que aprenen, acceptant els ritmes de cada infant i a on comencin a configurar la seva identitat. En gran mesura, s’han de treballar les emocions ja que a aquesta escola, plorar o riure (entre altres) han de tenir les mateixes oportunitats per poder mostrar-se, ja que és molt important la seva expressió. 

Un altre aspecte que no caldria oblidar-hi, és que no tot el que succeeix a l’aula (i al centre educatiu) està previst. L’extraordinari de l’educació és que d’una proposta didàctica, en poden resultar aprenentatges i experiències inoblidables i molt enriquidores.  

Per acabar, i Parlant de l’escola,m’agradaria fer una última reflexió sobre:

1)   Què li manca al centre de pràctiques per arribar a ser ideal?

Haig de dir que el centre on realitzo les pràctiques és Ses Païsses (tal i com havia mencionat a l’anterior entrada) amb infants de 2-3 anys. Respecte a aquest centre, amb les quasi dues setmanes que porto de pràctiques, no m’ha donat molt de temps a saber si es correspon amb el meu centre ideal  o no. Malgrat això, cal dir que el projecte de millora que desenvoluparem amb les meves companyes d’escola serà sobre el pati. I en el que tenim en ment un projecte sobre aquest, per tal que sigui més familiar.

2)      Quins aspectes em manquen per arribar a ser el mestre ideal? Com podria millorar-ho?

Per arribar a ser el mestre ideal, penso que el que manca és la relació entre la teoria i la  pràctica. Tot i això, en les quasi dos setmanes que porto aprenent, m’he adonat de que en algunes ocasions, no tot surt com es vol. Però al final, intentes cercar altres alternatives (el diàleg o la empatia, entre altres eines) per tal de que la  teva intenció inicial es compleixi,  però sempre presents amb un somriure i unes immenses ganes d’aprendre i de ser un poc més mestra. Ser un bon mestre és el punt més important que cal tenir lluitar per ell, penso que tot  parteix del teu interior i de la teva manera de ser i d’estar amb els infants.

Tant és així, que un dels lemes que segueixo és “Dóna el que t’agradaria rebre com a persona”.

3)      Com és la meva escola ideal?

La meva escola ideal és aquella que involucra a tots els agents educatius: alumnes, famílies i mestres, formant-hi una cohesió social. Basant-se en una comunicació mútua propera, càlida i afectiva, centrada en el respecte i  lluitant tots  pel mateix objectiu: formar a persones integrals i competents. Acceptant la diversitat cultural, i a on tots aprenguem de tots i amb tots. Un dels aspectes per aconseguir-ho és fer-ho mitjançant racons o projectes on siguin els creadors del que aprenen, acceptant els ritmes de cada infant i a on comencin a configurar la seva identitat. En gran mesura, s’han de treballar les emocions ja que a aquesta escola, plorar o riure (entre altres) han de tenir les mateixes oportunitats per poder mostrar-se, ja que és molt important la seva expressió.

Un altre aspecte que no caldria oblidar-hi, és que no tot el que succeeix a l’aula (i al centre educatiu) està previst. L’extraordinari de l’educació és que d’una proposta didàctica, en poden resultar aprenentatges i experiències inoblidables i molt enriquidores. 

Per acabar, i parlant de l’escola,m’agradaria fer una última reflexió sobre:

4)      Què li manca al centre de pràctiques per arribar a ser ideal?

Haig de dir que el centre on realitzo les pràctiques és Ses Païsses (tal i com havia mencionat a l’anterior entrada) amb infants de 2-3 anys. Respecte a aquest centre, amb les quasi dues setmanes que porto de pràctiques, no m’ha donat molt de temps a saber si es correspon amb el meu centre ideal o no. Malgrat això, cal dir que el projecte de millora que desenvoluparem amb les meves companyes d’escola serà sobre el pati. I en el que tenim en ment un projecte sobre aquest, per tal que sigui més familiar.

* Les competències que s'han incorporat són: 

1.2.Reflexiona i pondera sobre elements que porten a  una bona actuació professional: S'ha reflexionat sobre quin és el mestre i (l'escola) ideal, provocant que m'adonés d'aquells elements que des del meu punt de vista, porten a una bona actuació professional docent. 

 -2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional:
M'havia adonat d'alguns dels errors que cometia durant les pràctiques, i de quina manera les podria millorar de cara al futur de les pràctiques. 

-3.2. Aporta reflexions en quant a l'organització del centre: distribució del temps i de l'espai, dinàmiques de tregball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes relacions amb evidències. Es reflexiona sobre aquests aspectes sobretot, en les definicions de mestre i escola ideal.

Fins la pròxima entrada,

Alicia