Dia 17 de gener
de 2014. Pot ser que aquesta data sigui no tingui molt de valor, però per a mi, significa una passa més en el meu
recorregut com a estudiant. No únicament fa referència a aquest aspecte, sinó
que també és per afirmar que estic en una nova etapa: en el tercer curs
d’Educació Infantil, i iniciant amb vosaltres un nou bloc. Aquest bloc anirà
destinat a recordar aquells aspectes significatius que mereixen ser recordats. El
tercer curs, sí. Estar en aquest, em fa recordar l’expressió tant coneguda “Què
veloç que passa el temps”. Trobo que si
ha transcorregut d’aquesta manera, és perquè al final, i malgrat les
dificultats, ens hem enriquit com a persones, com a docents.
Poc a poc, el meu somni de poder ser un poc més mestra es
va complint. Però sempre tenint clar en el meu pensament i en l’interior, que
som viatgeres i científiques del bagatge personal. El per què de tot això? En
primer lloc, som viatgeres del nostre propi camí, perquè he adquirit habilitats
per a descobrir que els estímuls i coneixements ens acompanyen en tot moment, junt
amb l’ interès i la motivació d’allò que ens agrada i que ens fa alegres. Això
em fa lluitar pels somnis: poder acostar-me,
endinsar-me i sobretot submergir-me dins en el món dels més petits. I en segon
lloc, científiques, perquè som les protagonistes del nostre propi aprenentatge,
assimilant que en el transfons dels
encerts i dels errors, es troba la riquesa, el poder millorar, i que un mateix
es doni compte. Aquest fet, ens fa grans com a professionals. Fet que ho afirma
Jorge González
Moore,
“Podemos aprender sólo si estamos
dispuestos a equivocarnos.”
Cal atenir que
en aquest tercer escaló, gaudirem una primera experiència de pràctica amb
infants d’edats primerenques, i que tota la formació portada a terme fins al
moment, en serà el pilar fonamental. Considero que en educació no hi ha pautes,
ni regles universals. Ja que cada infant, és un món, és una manera de ser
diferent, de solucionar les dificultats que s’hi troba, i com a futures docents
haurem de tenir en compte.
En definitiva, espero
completar aquest nou escaló de la meva vida aprenent del que veiem, el què
sentim i sobretot, amb el que som.
No hay comentarios:
Publicar un comentario